X

Fita científica històrica: els EUA assoleixen en primícia una reacció de fusió nuclear “autosuficient”

Científics del laboratori nacional Lawrence Livermore de Califòrnica han aconseguit generar una reacció nuclear amb un guany net d'energia

13/12/2022

Fita científica històrica: els EUA assoleixen en primícia una reacció de fusió nuclear “autosuficient”

/ Lawrence Livermore National Laboratory.

12

La fusió nuclear és una font inesgotable i neta d’energia en la qual s’investiga des de fa dècades. Ara, els Estats Units han aconseguit realitzar-la amb un guany net d’energia, una fita que s’esperava fa anys esperant i que obre les portes a reptes tecnològics impressionants. “Amb aquest experiment, creiem que realment podem treure energia de fusió de manera controlada i ara sabem molt millor com fer-ho”, diu el director de l’Institut de Fusió Nuclear de la Universitat Politècnica de Madrid, Pedro Velarde.

L’experiment, desenvolupat pel Laboratori Nacional de Lawrence Livermore, suposa probablement “el primer maó” d’una futura planta d’energia per fusió nuclear. El que han aconseguit ara és un guany d’energia: han introduït 2 megajoules i n’han obtingut 3,15. “Es tracta d’una fita que portàvem esperant des de fa decennis, en un camí amb molts fracassos”, diu Velarde. Un primer pas indispensable per avançar cap a la fusió nuclear, un procés que es produeix al Sol, amb la fusió dels nuclis de dos àtoms d’hidrogen, molt abundant en la Terra.

Una vegada assolit aquest experiment, “ara cal millorar ostensiblement el disseny de les càpsules per aconseguir més energia, optimitzar encara més els làsers usats, o fins i tot canviar el seu disseny, i una part importantíssima és la dels materials del reactor perquè puguin suportar la fusió”, afegeix el director de l’Institut de Fusió Nuclear de la Universitat Politècnica de Madrid.

“Ens jugam moltíssim”

Les recerques en fusió nuclear es desenvolupen per dues vies: una és la del confinament magnètic, la més desenvolupada i en què Europa ha posat gairebé tot el seu esforç amb el projecte ITER, un experiment que entrarà en funcionament en uns anys. L’altra via és la del confinament inercial, emprada per a l’experiment realitzat als Estats Units. Velarde assegura que cal continuar les dues vies de recerca “a qualsevol preu”: “És una energia en la qual ens jugam moltíssim”, argumenta.

En el laboratori Lawrence Livermore el que s’ha fet -explica- “és usar un centenar de làsers que incideixen en un tub buit d’uns centímetres, en què hi ha una càpsula d’uns dos mil·límetres bàsicament de deuteri i triti envoltat de carboni d’alta densitat”. Així mateix, quan els làsers escalfen l’interior del tub es produeixen raigs X, els quals, a la vegada, que escalfen l’exterior de la càpsula. Aquest fet casa que el material de l’exterior surti acomiadat cap a fora, com una explosió.

D’aquesta manera, triti, deuteri i carboni comencen a moure’s cap a dintre i, si s’aconsegueix una implosió molt esfèrica, “una de les majors dificultats”, arriba un moment que en el centre s’assoleix la suficient temperatura i densitat com per llançar la reacció de fusió.

13/12/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT