Illes Balears
L'economista, especialitzat en pobresa i desenvolupament, i actual director de l'Institut de Salut Global explica com tots serem migrants climàtics en algun moment
11/11/2022
Un dels temes principals a la COP27 que se celebra Egipte fins al 18 de novembre és el de justícia climàtica. Tot el planeta pateix les conseqüències de la crisi climàtica, i en els casos més dramàtics, ja provoca el que s’anomenen desplaçaments climàtics. Poblacions que han d’abandonar els seus llocs d’origen perquè han tornat inhabitables.
Gonzalo Fanjul, economista, especialitzat en pobresa i desenvolupament, i actual director de l’Institut de Salut Global explica com tots serem migrants climàtics en algun moment.
El migrant climàtic és tota aquella persona que s’ha de desplaçar del seu lloc d’origen perquè el canvi climàtic o els fenòmens naturals extrems fan impossible una vida digna, perquè no poden menjar, no poden sembrar, no tenen accés a l’aigua, etc. La majoria d’aquestes persones són desplaçats interns, és a dir, que no travessen les fronteres del seu país, però hi ha un nombre creixent de migrants a altres països.
El concepte de refugiat climàtic legalment no existeix, ja que la convenció de l’any 1951 no reconeix a un migrant que escapa del clima. Però el debat està damunt la taula, de si s’ha d’expandir la protecció per incorporar aquests migrants com a persones que mereixen la protecció dels estats tercers.
Un problema planetari
No hi ha només un lloc que sigui el focus dels desplaçaments climàtics. Els moviments s’estan produint a tot el planeta: nord d’Àfrica, Centreamèrica, sud ‘Àsia o en les Illes del Pacífic. Al nord d’Àfrica, és gent víctima de les sequeres i de la manca d’aigua; a Centreamèrica és gent víctima dels ciclons o de les inundacions; a Pakistan, al sud d’Àsia és per l’increment del nivell del mar i les inundacions; a les illes del Pacífic, són estats que, simplement, podrien desaparèixer en les pròximes dècades a conseqüència de l’augment del nivell del mar.
El cas de Kiribati
Kiribati, un arxipèlag ubicat a la zona central oest de l’oceà Pacífic és un dels que podria desaparèixer a conseqüència de l’augment del nivell de la mar. “De fet, Kiribati és un exemple interessant perquè l’únic cas reconegut pel Comitè de Drets Humans de l’ONU d’una persona com a refugiat climàtic que no es pot expulsar, en aquest cas de Nova Zelanda, era un ciutadà provinent de Kiribati”.
Desplaçaments climàtics des de les Illes?
Espanya és un exemple d’un país on en una part del territori, de fet una tercera part, que està en el sud-est i també a les Illes, seran inevitables els desplaçaments climàtics a conseqüència de l’augment de calor d’aquí a l’any 2050. A Espanya veurem un procés de migració climàtica, és a dir, gent que es desplaça de les zones més caloroses a les més temperades simplement perquè la vida es fa insuportable. “Els estius que hem tengut enguany seran la norma i no l’excepció”, diu Fanjul.
Cada mesura compta
Gonzalo Fanjul assegura que el derrotisme i el pessimisme no són el camí. “Encara hi som a temps, potser no d’atansar l’objectiu de l’increment de l’1,5 graus per a finals de segle, però sí de mantenir-nos en nivells manejables, si fem les coses que hem de fer. Cada fracció de grau compta, cada mesura que es prengui compta, cada mesura que prenguem a les nostres llars, a les empreses, a nivell d’estat, tot compta. Aquest és un desafiament existencial en què tots tenim una responsabilitat”, assegura.
11/11/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
