Aquest any es compleix el 40è aniversari de la realització de “Bearn” a Bunyola. IB3 Televisió ret homenatge en aquesta efemèride amb l’estrena del curtmetratge documental “Uns segons en cel·luloide, el rodatge de Bearn a Mallorca”. És un projecte escrit i dirigit per Ferran Bex i produït per Nova producciones. Es podrà veure a IB3 Televisió dissabte, dia 26 a les 21.40 h. A continuació, s’emetrà “Bearn o la Sala de les nines”.
Va ser l’any 1982 quan l’equip de la pel·lícula “Bearn” va venir a Bunyola a rodar la gran part de les escenes que conformaven aquesta adaptació de la novel·la de Llorenç Villalonga. Fa ara 40 anys que el poble es va convertir en un plató cinematogràfic per on passaren estrelles del cinema espanyol com Fernando Rey, Ángela Molina o Imanol Arias. Emplaçaments com Raixa o Orient foren els decorats que li varen conferir perso-nalitat i encant a la pel·lícula dirigida per Jaime Chavarri, i que comptava també amb els oscaritzats Gil Parrondo a la direcció artística i Ivone Blake al vestuari. El rodatge es va iniciar el 22 d’octubre de 1982, i es va desenvolupar durant setmanes, en què Bunyola es va convertir durant un poc temps, en un dels centres de producció cinematogràfica del nostre país. La pel·lícula Bearn va ser un èxit de públic i crítica quan es va estrenar l’any 1983.
Al documental de 30’, s’exploren les petites històries que passen desapercebudes. A partir del testimoni d’alguns actors inesperats que varen participar en el film coneixerem com va ser compartir pantalla amb Fernando Rey i Ángela Molina, però també com va afectar el rodatge a un petit poble que mai havia vist la realització d’un llargmetratge. També s’hi repassa la importància de fer l’obra magna de Llorenç Villalonga per un director reconegut com Jaime Chavarri, com també com es va poder dur a terme el rodatge en una illa sense indústria audiovisual i com va afectar això els veïnats de Bunyola.
Com a homenatge a la pel·lícula “Bearn”, es pretén recuperar en moments puntuals la realització que s’usava l’any 1983. Amb zooms i plans panoràmics des de trípode com han fet ficcions com “Homecoming” o “Lakers: Time to win”. Amb els protagonistes del documental es reprodueixen petits moments i, amb retrobaments amb els espais on varen participar en el film, mostrarem el contrast amb les imatges filmades fa 40 anys. Les entrevistes dels protagonistes es realitzen en les localitzacions on varen participar com a actors, però també es realitzen entrevistes a altres llocs on altres participants ens recordaran les seves experiències durant el rodatge.
L’estructura i els seus participants anònims
S’estructura a partir de la història de n’Esperança Quetglas, una bunyolina que devorava les pel·lícules que projectava el seu propi pare al cinema de Bunyola i que somiava a poder participar algun dia en una pel·lícula. Encara que era molt vergonyosa, va participar fent de figurant i no va tornar a fer res de cinema, encara que li hagués agradat dirigir.
La seva història es veu reforçada amb altres participants pràcticament anònims de la pel·lícula com Mateu Garau: actor que va aconseguir un paper rellevant i donava la besada a l’actriu del moment, Ángela Molina; Margalida Pericàs: l’actriu amateur va començar ajudant la producció a cercar figurants fins a convertir-se sense saber-ho en la directora de càsting que elegia gran part dels extres i petites parts que sortien al film; Rafel Ramis: també membre de la companyia de teatre amateur de Bunyola, va rebre l’encàrrec de fer un petit paper dins la pel·lícula i ha continuat participant en diferents pel·lícules i sèries de televisió; Toni Bestard: el director de cinema conta la seva curta experiència en el film. Sent només un nin, va participar en el càsting per veure com es feia el cinema i no el varen elegir; Jaume Vidal va participar com a assistent de direcció i va veure com funcionava tota la maquinària del rodatge; Joan Ramón Bonet va ajudar en el rodatge fent de tot, des de localitzador, en el departament d’art aconseguint coses i fins i tot cercant els actors de doblatge al mallorquí sense imaginar que ell acabaria doblant Imanol Arias.
