El proper dilluns dia 20 de maig a les 22 hores, IB3 Televisió estrenarà la segona temporada d’Amor de Cans, una de les sèries amb més èxit i més estimades de la cadena autonòmica. Aquesta temporada ve carregada de novetats. Entre elles, destaca l’ampliació de les localitzacions on s’ha enregistrat la sèrie, ja que,  a més de Mallorca, també es va traslladar el rodatge a Menorca i Eivissa.

Aquesta segona temporada disposarà de 10 capítols on es barrejarà comèdia i drama, sempre amb un toc marcat per la personalitat de les gamundines. A més,  així com la primera temporada estava basada en la novel·la homònima de Maria Antònia Oliver, aquesta temporada continua una línia narrativa lliure, però amb la mateixa filosofia dels personatges i la seva història.

Les germanes de Can Gamundí varen acabar la primera temporada en una situació molt delicada i a la segona, ambientada en els anys 80, les protagonistes viuran molts canvis, sobretot en el terreny personal. Transformacions que aniran acompanyades per la incorporació de nous personatges, entre ells en Tià, un ecologista convençut que serà interpretat pel també guionista de la sèrie Toni-Lluís Reyes, sumant així més intensitat a la ficció.

L’argument d’aquesta segona temporada parteix de la situació final de les sis germanes:

A la possessió de Can Gamundí, les germanes es troben en un moment molt difícil. Na Bàrbara: depressiva, vídua, barallada amb els fills i vivint a Can Gamundí; n’Esperança: engegada del convent amb la consegüent sortida de monja i trasbalsada per la reobertura de la relació amb n’Albert; na Petra: amb una depressió postpart i mig en la indigència; n’Aina: barallada amb el seu fill, arruïnada i amb el seu negoci de vaques en fallida; na Magdalena: a la presó acusada d’haver mort el seu difunt marit; i n’Àngela: exiliada amb n’Arena a Menorca, la filla de na Petra, per salvar-la d’aquest món i de les seves germanes.

Arribats en aquest punt de desestructurament familiar i personal, causat per les desavinences i la por del què diran, les germanes hauran de fer un esforç –motivat pels fatals esdeveniments- i s’hauran de donar-se suport entre elles si volen sortir de l’impàs en què es troben. D’aquesta manera, les gamundines fent pinya i costat, decideixen posar en regla tota la hisenda que tenen, però quan ho fan s’adonen que gairebé a cap els queda res i que l’única finca de valor real que tenen és la possessió de Can Gamundí.

Però per posar tots els papers en regla necessiten doblers i cap d’elles en té tants i, per això, serà fonamental recuperar els que n’Esperança va donar al convent. Amb molt d’enginy aconseguiran treure-li a la Mare Superiora la meitat del donatiu. Malauradament, la felicitat els durarà poc…