Illes Balears
"En els més petits, l'estat d'ànim depressiu es manifesta amb agressivitat i impulsivitat, però no amb tristesa com passa amb els adults"
31/08/2021
Imatge d'arxiu d'una nina dibuixant amb llapis de colors.
8S’incrementen les ideacions suïcides entre els nins d’entre 7 i 8 anys, com a conseqüència de la pandèmia. En els darrers mesos, Salut ha detectat 3 casos de nins d’aquesta edat que manifestaven la intenció de posar fi a la seva vida. Són casos que criden l’atenció als psiquiatres, ja que en edats primerenques no se solen aquestes conductes suïcides.
Des de l’any 2019, el suïcidi és la primera causa de mort entre la població de 15 a 29 anys, superant, així, les morts per accident de trànsit. A més, arran de la pandèmia han augmentat en un 27% les conductes autolítiques a les Illes.
La pandèmia dispara els intents de suïcidi entre els joves
En declaracions al programa ‘La Gran vida’, d’IB3 Ràdio, el coordinador autonòmic de Salut mental, Oriol Lafau, afirma que és “molt positiu” que enguany el curs escolar sigui presencial: “Un any més de semipresencialitat i de distància social seria devastador, pel fet que els joves i nins necessiten tenir els amics a prop”.
Com es detecta?
“En els més petits, l’estat d’ànim depressiu es manifesta amb agressivitat i impulsivitat, però no amb tristesa com passa amb els adults”, assegura el psiquiatra. A més, segons Lafau, els nins tenen manco capacitat que les nines d’expressar aquestes emocions, perquè la societat no els deixa que expressin les seves emocions, tal i com passa amb els homes.
El coordinador autonòmic de salut mental recomana a la població que fomenti el diàleg i que somrigui tot el que pugui, ja que aquestes són dues maneres de canviar l’ànim.
Prevenció i abordatge de la conducta suïcida als centres educatius
Davant la vulnerabilitat característica de les etapes de la infància i l’adolescència, cal enfortir habilitats apreses, que no esdevenen innates, per afrontar la vida i les seves adversitats. En un informe publicat recentment, l’Oficina de Salut Mental de les Illes Balears (OSMIB) les denomina “estratègies d’afrontament”.
Als centres escolars, és fonamental que tot l’alumnat tingui accés a un aprenentatge emocional sòlid mitjançant el qual es garanteixi una major protecció de la seva integritat psíquica i, per consegüent, física. Entre dites habilitats, des de escoles i instituts és important que es fomenti la gestió i comunicació emocional, l’ensenyament de tècniques d’autocontrol i de solució de conflictes i el domini de l’assertivitat.
D’aquesta manera, l’objectiu és també que l’alumne millori les seves habilitats socials, que no tingui objecció a l’hora de recercar consell i/o ajuda davant una dificultat, que sigui receptiu envers coneixements nous i, sobretot, que guanyi confiança en sí mateix, sent conscient de què pensa i com vol actuar en cada moment. A més, la interacció social i familiar és un pilar primordial perquè l’infant o l’adolescent no arribi a sentir-se sol.
Una bona relació amb la família i el seu suport són elements clau per detectar, des del nucli familiar, qualsevol indici de suïcidi en l’estudiant. Fet igualment aplicable en el cas de les relacions d’amistat i amb el professorat. “Sentir-se escoltat sense ser jutjat almenys per alguna persona significativa” és, segons l’OSMIB, un factor de protecció social destacable.
Informar-se i estar sensibilitzat respecte de les característiques de la conducta suïcida ajuda a reconèixer els senyals, verbals i no verbals, que indiquen que existeix un problema. En primer lloc, els responsables de l’alumne al centre educatiu han de reunir-se amb ell a un lloc adequat, un espai amb privacitat, en petit comitè, per mantenir una conversa calmada, escoltant què vol expressar l’alumne, donant-li el temps que necessiti.
L’actitud dels responsables, ja siguin professors o figures directives, és determinant també: no han de jutjar, qüestionar, minimitzar, ni molt manco posar en dubte, els sentiments i el patiment de l’alumne, sinó validar-los. Una comprensió empàtica ajuda al fet que l’alumne compti amb més seguretat per expressar-se amb serenitat.
A mesura que l’estudiant guanyi confiança en els responsables, aquests han d’informar-se sobre si l’alumne té una persona propera a la qual pot contar el que li preocupa (familiars o tutors legals) i, si cal, oferir-li la possibilitat d’explicar-los-ho en companyia d’ells (personal d’orientació, tutor, Consulta Jove…).
A partir d’aquí, una vegada confirmada la sospita de suïcidi, cal evitar el protocol pertinent: la direcció del centre ha d’activar el document ‘Protocol d’actuació en cas de risc autolític detectat als centres educatius de les Illes Balears’ i ha d’informar la família o persona tutelada. En aquest procés, no es pot deixar sol a l’alumne, s’ha de controlar l’espai en què es troba en tot moment, parant atenció als pisos alts.
En cas de risc imminent, s’ha de donar l’avís al Servei d’Urgències, 061, i seguir les seves instruccions. A més, apart dels centres de salut d’atenció primària, les comissions de salut, hi ha diverses institucions que presten ajuda per fer front davant aquesta circumstància, com són CoorEducaSalutMental, l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit), el Servei d’Atenció a la Diversitat (SAD) i el Grup d’Intervenció Psicològica d’Emergències del 112 (GIPEC).
31/08/2021
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
Els bombers del parc d'Inca s'han desplaçat al lloc dels fets per sufocar les flames
