Illes Balears
Metges de Família estan d'acord a tractar la Covid com una grip, però altres, com l'expert en Salut Pública, Joan Carles March, creu que encara és prest
11/01/2022
La immunitat adquirida i l’òmicron: el final de la pandèmia? La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) ha publicat avui un editorial en el qual aposta per tractar la COVID-19 com altres malalties infeccioses, entre elles la grip, així com recuperar la ‘l’antiga normalitat’ a través de la supressió de les mascaretes i de qualsevol mena de restricció. Per la seva part, Joan Carles March, metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, assegura que aquest podria ser un escenari futur, però encara no estam en aquest moment. “Encara s’han de prendre decisions i mantenir restriccions per baixar l’alt nombre de contagis que han col·lapsat totalment l’Atenció Primària i els hospitals. Encara hi ha gent que ingressa als hospitals i a les Ucis, i persones que moren. Encara no sabem si hi haurà una nova variant”, explica a IB3Notícies. “L’òmicron no es pot tractar com una malaltia lleu, perquè no ho és. En molts de casos és lleu, això no obstant no és una malaltia lleu, perquè si no no hi haurà casos a les UCI ni morts”, assegura l’expert en Salut Pública, que considera prematur l’argument de la semFYC.
Els metges de família van més enllà i asseguren que “ni el sistema de salut ni la societat en el seu conjunt poden permetre’s continuar cribant asimptomàtics o amb símptomes lleus i aïllant a tots els positius, amb les conseqüències que això comporta en l’àmbit social i econòmic per les baixes laborals massives de persones sanes. Hem d’acabar amb l’excepcionalitat: la COVID-19 ha de ser tractada com la resta de malalties. La immunitat adquirida i l’arribada d’òmicron així ho permeten”, resumeixen els metges de Família en un comunicat.
SemFYC ressalta que el sistema actual de control de casos “consumeix molt temps i recursos i, com s’ha tornat a demostrar en la sisena ona, quan augmenta de manera important el nombre de casos deixa de ser viable i col·lapsa ràpidament”.
Així, és veritat que els contagis no aturen de créixer i això es tradueix, segons el Govern balear i des de l’1 de desembre de 2021, en un augment de les ocupacions de llits hospitalaris, tant de planta com d’unitats de cures crítiques, “si bé pel que fa als ingressos, aquests es produeixen d’una forma proporcionalment més moderada que en altres onades, malgrat que en, termes absoluts i atès el volum total de contagis que s’han produït, ens apropem als nivells d’ocupació dels moments més difícils de la pandèmia”. “Els nombres absoluts de casos necessitats d’atenció hospitalària o fins i tot de cures crítiques són anàlegs als que es produïen amb altres variants del virus i la pressió sobre el sistema sanitari resulta ser cada moment més intensa”, afegeix.
“Ha arribat el moment de deixar de fer per a poder fer: deixem de visitar i testar a persones sanes amb símptomes menors, deixem de rastrejar i testar als seus contactes, abandonem els aïllaments i les quarantenes. Totes aquestes activitats, que van tenir sentit en el passat, s’han vist superades amb la immunitat adquirida (tant per infecció com per vacunació) i l’arribada d’òmicron”, insisteixen sobre aquest tema.
Així, consideren que “l’objectiu ha de ser tractar la COVID-19 com la grip”, a través de “diagnòstic clínic i recomanacions generals sobre autocura i prevenció de contagis a persones vulnerables, reservant l’atenció sanitària per a les persones que ho necessitin per la seva simptomatologia o vulnerabilitat”. “Només així podrem atendre degudament a qui de veritat ho necessiti, per COVID-19 o per qualsevol altra malaltia”, destaquen.
Per això, demanen enviar “un missatge contundent i coordinat des de totes les institucions per a revertir la necessitat de realitzar diagnòstic de les infeccions respiratòries lleus, ja sigui en els centres de salut o amb test d’autodiagnòstic”. “El diagnòstic etiològic ha de reservar-se només per als sistemes sentinella de vigilància epidemiològica”, asseguren.
D’aquesta manera, es posicionen en la línia de l’expressat ahir pel president del Govern, Pedro Sánchez, en una entrevista en la Cadena SER, en la qual va avançar que el Ministeri de Sanitat, i en concret el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i la Ponència de Alertes, estan treballant “des de fa ja setmanes” un pla per a abordar la COVID-19 com la grip, és a dir, a través d’un sistema sentinella en el qual es controla la malaltia a través de la notificació de seleccionats metges d’Atenció Primària.
Sánchez va defensar que es tracta d’un “debat necessari” i que el Govern està “intentant obrir a nivell europeu”, ja que, al seu judici, es compten amb suficients eines per a “protegir-nos i reduir en la mesura de les nostres possibilitats els contagis entre la població”.
RECUPERAR LA ‘ANTIGA NORMALITAT’
Altra de les peticions dels metges de Família és recuperar “com més aviat millor” la ‘antiga normalitat’, és a dir, la vida abans de març del 2020. Això és, en la seva opinió, “sense mascaretes ni limitacions de la interacció social”.
“En el moment actual, ja no té sentit mantenir-les i ha de planificar-se la seva eliminació, començant per l’absurda recuperació de l’obligatorietat de la màscareta en espais exteriors”, consideren des de semFYC.
En resum, creuen que els governs han de centrar els seus esforços a “protegir les persones més vulnerables en lloc de tractar de frenar, probablement amb poc èxit, la circulació del virus a nivell poblacional”. Com a alternativa, defensen que la transmissió del SARS-CoV-2 afavorirà la protecció de la població ara que la gran majoria està vacunada.
“Aquesta protecció focalitzada es pot aconseguir a partir de tres eixos: vacunació de les persones de risc, recomanacions específiques per a les persones vulnerables (minimitzar contactes pròxims amb persones amb simptomatologia respiratòria, valorar l’ús de màscares FFP2 en situacions d’alt risc de contagi en moments d’incidència elevada) i actuacions específiques en àmbits com les residències geriàtriques, que en algunes comunitats autònomes han concentrat més de la meitat de totes les defuncions per COVID-19”, argumenten.
ÒMICRON, MENYS GREU
Els metges de Família defensen que aquesta sisena ona “ha estat diferent a totes les altres”, perquè “l’arribada d’òmicron està deixant una gran quantitat d’infeccions amb nivells màxims d’incidència, però amb pocs casos greus en termes relatius”.
Sobre aquest tema, recorden que, segons dades de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), actualment la meitat de les infeccions detectades són asimptomàtiques i els indicadors d’hospitalització i mort estan en mínims històrics.
“Això es deu en part a la menor patogenicitat intrínseca d’òmicron respecte a variants prèvies, i també a la seva major facilitat per a infectar a persones amb immunitat prèvia (per infecció o per vacuna) i que, per tant, presenten un risc baix de malaltia greu”, justifiquen.
En perspectiva, esgrimeixen que “la baixa freqüència de malaltia greu, al costat de la saturació tant de l’Atenció Primària com de Salut Pública per casos lleus, ens ha de fer replantejar-nos com afrontar la pandèmia a partir d’aquest moment”.
Igualment, afegeixen que no s’ha tornat a produir un col·lapse hospitalari com en la primera ona, encara que reconeixen que “continua sent cert que una proporció molt petita de casos greus en un context d’un número molt gran d’infeccions simultànies pot acabar per causar un nombre important d’hospitalitzacions”.
“Caldrà homogeneïtzar protocols d’ingrés tant convencional com a unitats de crítics, així com distingir si parlem d’ingressos per COVID-19 (quadres d’infecció greu), amb COVID-19 (descompensacions d’altres patologies), troballes casuals (per exemple en les proves d’ingrés per altres processos) o infeccions nosocomials”, diuen.
Finalment, vaticinen que “l’escenari més probable és que el SARS-CoV-2 convisqui amb nosaltres durant molts anys”. “No sabem si en el futur continuaran existint aquest tipus d’ones ni amb quina cadència (per exemple, la grip o el virus respiratori sincitial (VRS) es presenten en una única epidèmia anual) o si entrarà en una endèmia estacional amb una circulació més o menys constant durant els mesos freds (com fan molts altres virus respiratoris, entre ells els quatre coronavirus catarrals que afecten els humans). Tampoc és descartable, encara que resulta poc probable, que acabi desapareixent com va succeir amb el SARS-CoV-1, que va circular entre 2002 i 2004”, conclouen.
11/01/2022
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes
