Illes Balears
L'oceà es considerava un territori "verge", però un estudi adverteix que el seu nivell de contaminació és similar al de les regions més poblades del món
05/04/2022
Cada any, entre 19 i 23 milions de tones mètriques de deixalles de plàstic acaba a les aigües del món, també a l'Àrtic / EP
17Cada any, entre 19 i 23 milions de tones mètriques de deixalles de plàstic acaba a les aigües del món. Per fer-nos una idea: aquesta dada equival a dos camions per minut. Com que el plàstic és molt estable, s’acumula als oceans, on poc a poc es va descomposant amb trossos cada vegada més petits fins a convertir-se en nanoplàstics, que entren al corrent sanguini humà perquè ens els menjam. I aquesta allau de plàstic va a pitjor, perquè es preveu que la seva producció mundial es dupliqui de cara a 2045.
L’escenari actual ha comportat que en l’actualitat tots els organismes marins investigats -des del plàncton fins als catxalots- estan afectats pels plàstics i pels microplàstics. I això ocorre a tots els oceans del món: des de les platges tropicals fins a les fosses oceàniques més profundes.
Ara, una investigació de l’Insitut d’Investigació Polar i Marina Alfred Wegener, publicat a la revista Nature Reviews Earth & Environment, ha assegurat que l’Àrtic no és aliè a aquest problema, com es pensava fins ara. “L’àrtic continua considerant-se una zona verge, però el nostre estudi demostra que aquesta percepció ja no reflecteix la realitat“, adverteixen.
L’article dibuixa un panorama obscur. Tot i que l’Àrtic està gairebé despoblat a les seves platges, a la seva columna d’aigua i al fons mar, el seu nivell de contaminació per plàstics és similar al de les regions més poblades del món. La contaminació arriba amb els corrents oceànics de l’Atlàntic i el Mar del Nord, i del Pacífic Nord, a través de l’Estret de Berin. Però també ho fa amb el vent que arrossega petites partícules de microplàstics cap al nord.
L’oceà Àrtic només representa l’1% del volum total dels oceans del món, no obstant això rep el 10% de la descàrrega mundial d’aigua dels rius, que arrosseguen plàstic a l’oceà, per exemple des de Sibèria. Una de les fonts de contaminació més importants que arriben al remot oceà són els residus municipals i les aigües residuals de les comunitats locals de l’Àrtic, a les que s’ha de sumar els rebutjos plàstics dels pesquers. A més, els vessaments procedents d’Europa també suposen una gran part d’aquests residus plàstics a l’Àrtic.
“Hi ha proves que les conseqüències allà són similars a les de les regions millor estudiades: molts animals de l’Àrtic -ossos polars, foques, rens i aus marines- s’enreden amb el plàstic i moren. A més, els microplàstics ingerits involuntàriament afecten el creixement i la reproducció i causen estrès fisiològic i inflamacions als teixits dels animals marins”, adverteix l’estudi.
Efectes sobre el canvi climàtic
Tot i que encara no hi ha suficient investigació sobre els efectes entre els residus plàstics i el canvi climàtic, “els estudis inicials indiquen que els microplàstics retinguts canvien les característiques del gel marí i la neu“. “Les conseqüències podrien ser encara més greus. A mesura que avança el canvi climàtic, l’Àrtic s’està encalentint tres vegades més ràpid que la resta del món. En conseqüència, l’allau de plàstic afecta ecosistemes que ja estan greument afectats”, se subratlla.
Per aquest motiu s’urgeix als països europeus a retallar la producció de plàstic i als Estats rics de l’Àrtic a reduir la contaminació local i millorar la gestió de residus i aigües residuals. “És necessari que hi hagi més regulacions i controls en relació amb el rebuig plàstic del transport marítim internacional i la pesca”, conclou l’estudi.
05/04/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
