Jocs infantils i cremes descontrolades al camp, causes del lleuger increment d’incendis abans de la temporada d’alt risc

Amb tot, la superfície cremada no ha variat respecte de la mitjana de la sèrie històrica perquè han estat de petites dimensions

Incendi al Rafal de Planícia de finals de març que va cremar 0,25 hectàrees

De l’1 de gener al 15 de maig d’enguany s’han declarat 30 incendis a Mallorca, vuit a Eivissa i dos a Formentera (cap a Menorca) que han cremat 16,67 hectàrees, majoritàriament d’arbrat, segons el resum estadístic de la Conselleria de Medi Ambient. La zona més afectada ha estat la serra de Tramuntana, amb punts d’especial incidència com el ponent, a Andratx, amb fins a quatre focs.

Justament avui, amb meteorologia extrema que ahir va obligar a suspendre totes les autoritzacions per fer foc, s’han consumit 0,03 ha de pinar a Can Sans, a Sant Joan de Llabritja, en un incident declarat per l’IBANAT a les 12:59 i extingit a les 13:47.

En relació amb la sèrie històrica, el nombre de cremes fortuïtes s’ha multiplicat al març i, especialment, a l’abril, quan n’hi ha hagut més del doble (19) que els vuit de mitjana des de 1983 a 2019. En canvi, l’abast en terreny afectat no s’ha vist incrementada.

Joan Santana, enginyer forestal i membre del Grup Tècnic d’Incendis Forestals de Medi Ambient, ho qualifica de “petit increment” no atribuïble al canvi en les condicions ambientals o la falta de neteja dels boscos. Del total d’ignicions, explica que vuit – a Son Serra de Marina i Andratx– han derivat de jocs infantils i d’altres s’han produït per la pèrdua de control de les cremes habituals per netejar el camp a la primavera. En qualsevol cas, afirma que el canvi climàtic preocupa molt als responsables dels operatius contra els incendis perquè genera una sequera que predisposa “de manera alarmant” la vegetació amb vistes a l’estiu.

La preocupant situació generada per l’augment de la temperatura, la comparteix el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, que en declaracions a IB3 Notícies s’ha referit al perill de grans incendis com s’ha vist a Espanya i altres punts d’Europa en el context de variació climàtica i desaparició de l’explotació forestal i l’activitat agrària. Amb tot, ha posat en valor la força humana i tècnica de prevenció i extinció del foc amb què es compta a la comunitat, “capdavantera a l’Estat”, que permet moure efectius terrestres i aeris d’una illa a l’altra i que guanya temps amb “els despatxos automàtics” tot just hi ha un avisament de fum i abans de determinar a què es deu. Per això, ha assenyalat Mir, les xifres són “bones”.

Notícies relacionades >

1 de maig: s’activa la campanya contra incendis forestals a Balears marcada per l’emergència climàtica i la previsió d’una alta pressió humana

Efectius d’IBANAT i Tragsa netegen a contrarellotge la desfeta de Juliette abans de la temporada d’incendis