El 1958, després de la mort de Pius XII, l’ancià cardenal Angelo Roncalli Patriarca de Venècia, viatja a Roma per participar en el conclave que ha d’elegir el nou Papa, conclave dominat per tota mena de maniobres polítiques. En efecte, una vegada al Vaticà, Roncalli assisteix atònit a l’enfrontament entre les diferents faccions eclesiàstiques. Durant el conclave es van desvetllant aspectes extraordinaris del passat del vell cardenal: el seu suport espiritual i econòmic a un grup de treballadors en vaga, quan encara era un jove sacerdot, la seva ajuda als cristians ortodoxos de Bulgària, quan va estar destinat en aquest país; les seves hàbils negociacions amb l’ambaixador nazi d’Istanbul per salvar un tren de presoners jueus, quan era diplomàtic del Vaticà a Turquia, els seus fines dots diplomàtiques per evitar que de Gaulle repudiés a trenta bisbes que havien donat suport al règim de Vichy. Va caldre arribar a l’onzena votació perquè hi hagués “fumata bianca”: l’elegit, contra tot pronòstic, va ser Roncalli, que va prendre el nom de Joan XXIII.