Sineu i Maria de la Salut, en contra de la macrogranja de gallines de Son Venrell
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
L'any 2019 es va superar el llindar de 410 parts per milió (ppm) i enguany continua augmentant
Imatge d'arxiu. /EFE
L’Organització Meteorològica Mundial ha constatat que tot i la frenada de l’activitat que ha suposat la crisi de la COVID-19 la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera no ha davallat.
Els gasos d’efecte hivernacle retenen la calor a l’atmosfera, provoquen la pujada de la temperatura i són el factor clau per l’augment dels episodis de temps sever, per la fusió del gel, l’augment del nivell de la mar i l’acidificació dels oceans.
El confinament de la població del planeta ha reduït les emissions de molts contaminants i de gasos d’efecte hivernacle, però la fluctuació de la concentració no ha estat major que una fluctuació normal estacional.
L’any 2019 la concentració de CO₂ va superar l’impactant llindar de 410 parts per milió (ppm). L’any 2020 ha continuat l’increment.
L’organització Meteorològica mundial explica en el seu estudi que el diòxid de carboni queda a l’atmosfera durant segles i en els oceans encara més temps. La darrera vegada que a la Terra es va registrar una concentració similar de CO₂ fa entre 3 i 5 milions d’anys, llavors la temperatura era entre 2 i 3 graus més elevada que ara i el nivell de la mar entre 10 i 20 metres superior a l’actual.
La velocitat en l’augment de la concentració de CO₂ a l’atmosfera no té precedents. La reducció de les emissions que ha suposat el confinament només és una mossa minúscula en una línia ascendent a termini llarg. Allò que hauríem de provocar és l’aplanament de la línia.
Del confinament en podem apendre, podem extreure que els humans tenim la capacitat de reaccionar, de frenar i d’aturar. Auqest període de temps de la crisi de la COVID-19 ens ha fet veure que és possible un canvi dels hàbits de transport, un canvi en la indústria i en la producció d’energia. Es tracta de canvis aplicables, tècnicament possibles i amb una repercussió moderada en la nostra vida quotidiana i possiblement en l’economia que s’haurien d’adaptar i adoptar per frenar la crisi climàtica.
Les primeres estimacions de les xifres d’emissions de CO₂ d’enguany indiquen que durant el moment de confinament les emissions diàries de CO₂ s’han reduït un 17 % a escala mundial. La disminució de les emissions anuals mundials hauran minvat entre un 4,2 i un 7,5 %. No és suficient per frenar l’ascens de la concentració de CO₂ atmosfèric, tot just provocarà una lleugera disminució del ritme de creixement. La reducció que ha provocat el confinament és gairebé insignificant i se situa en valors compatibles amb la variabilitat natural interanual d’1 ppm i manté la tendència a l’alça.
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes