La concentració de diòxid de carboni, malgrat la pandèmia, continua en nivells rècord

L’Organització Meteorològica Mundial ha constatat que tot i la frenada de l’activitat que ha suposat la crisi de la COVID-19 la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera no ha davallat.

Els gasos d’efecte hivernacle retenen la calor a l’atmosfera, provoquen la pujada de la temperatura i són el factor clau per l’augment dels episodis de temps sever, per la fusió del gel, l’augment del nivell de la mar i l’acidificació dels oceans.

El confinament de la població del planeta ha reduït les emissions de molts contaminants i de gasos d’efecte hivernacle, però la fluctuació de la concentració no ha estat major que una fluctuació normal estacional.

L’any 2019 la concentració de CO₂ va superar l’impactant llindar de 410 parts per milió (ppm). L’any 2020 ha continuat l’increment.

L’organització Meteorològica mundial explica en el seu estudi que el diòxid de carboni queda a l’atmosfera durant segles i en els oceans encara més temps. La darrera vegada que a la Terra es va registrar una concentració similar de CO₂ fa entre 3 i 5 milions d’anys, llavors la temperatura era entre 2 i 3 graus més elevada que ara i el nivell de la mar entre 10 i 20 metres superior a l’actual.

La velocitat en l’augment de la concentració de CO₂ a l’atmosfera no té precedents. La reducció de les emissions que ha suposat el confinament només és una mossa minúscula en una línia ascendent a termini llarg. Allò que hauríem de provocar és l’aplanament de la línia.

Del confinament en podem apendre, podem extreure que els humans tenim la capacitat de reaccionar, de frenar i d’aturar. Auqest període de temps de la crisi de la COVID-19 ens ha fet veure que és possible un canvi dels hàbits de transport, un canvi en la indústria i en la producció d’energia. Es tracta de canvis aplicables, tècnicament possibles i amb una repercussió moderada en la nostra vida quotidiana i possiblement en l’economia que s’haurien d’adaptar i adoptar per frenar la crisi climàtica.

2020

Les primeres estimacions de les xifres d’emissions de CO₂ d’enguany indiquen que durant el moment de confinament les emissions diàries de CO₂ s’han reduït un 17 % a escala mundial. La disminució de les emissions anuals mundials hauran minvat entre un 4,2 i un 7,5 %. No és suficient per frenar l’ascens de la concentració de CO₂ atmosfèric, tot just provocarà una lleugera disminució del ritme de creixement. La reducció que ha provocat el confinament és gairebé insignificant i se situa en valors compatibles amb la variabilitat natural interanual d’1 ppm i manté la tendència a l’alça.