La despesa diària dels turistes LGTBI supera en 100 euros la mitjana nacional

Contra la creença estesa, aquest col·lectiu no té un poder adquisitiu per sobre de la mitjana, els llocs de treball són iguals, però sí que té més capacitat de compra

Les claus de Fitur: consolidar el turisme nacional amb un canvi de model

La despesa que fan els turistes LGTBI se situa entorn dels 150 euros diaris, enfront d’un rang d’entre 44 euros en viatges nacionals i 66 euros en internacionals de la mitjana nacional, en un segment que és “exigent” i que ha estat un dels primers a tornar a la normalitat postpandèmia.

A més, Espanya acull un 20% del negoci turístic de la Unió Europea en l’àmbit LGTBI i rep entorn de 7 milions de turistes d’aquest segment a l’any (amb dades prèvies a la pandèmia).

Les dades han estat recollides per la consultora JN Global Project, que treballa específicament per a aquest tipus de turisme i col·labora amb Ifema en l’organització de Fitur LGTBI+, un espai en el marc de la Fira Internacional de Turisme.

El conseller delegat de l’empresa, Nano García, ha explicat a Efe que el perfil d’aquesta mena de client és “exigent” i busca llocs en els quals es pugui sentir lliure i acceptat, no que sigui expressament un destí LGTBI.

Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), relatius al tercer trimestre de 2021, la despesa mitjana diària dels espanyols en els seus viatges se situa en 44 euros en els desplaçaments nacionals i en 66 euros si van a l’estranger. La xifra LGTBI és, per tant, d’uns 100 euros més.

Aquest ha estat un dels segments que més ràpid ha tornat a la normalitat després de la pandèmia de la Covid 19, segons Nano García.

A Fitur LGTBI+ estan representats amb estand propi les comunitats d’Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura, Madrid i la Comunitat Valenciana, a més de Saragossa, Torremolinos (Màlaga), Eivissa i Gran Canària, amb el patrocini d’Ibèria que els dona suport des de fa anys.

La presència internacional és nul·la per la pandèmia, però països com l’Argentina, l’Uruguai, Colòmbia o Portugal solen ser habituals a la fira de Madrid, i tornaran quan torni la normalitat, confia García.

Als destins tradicionalment coneguts com a respectuosos amb el col·lectiu gai (“gay friendly“), com Madrid, Torremolinos (Màlaga), Maspalomas (Gran Canària) o Sitges (Barcelona), amb un producte molt ajustat per a aquest públic, es van sumant progressivament altres llocs fins ara allunyats d’aquest nínxol.

Com a exemple assenyala que el Museu Reina Sofia va obrir el 2017, coincidint amb la celebració mundial de l’Orgull Gai a la capital, un recorregut específic per al públic LGTBI, que continua mantenint.

En aquest procés de canvi cap a un turisme més inclusiu veu a comunitats com Castella-la Manxa o Extremadura, que estan treballant per a oferir productes específics.

De fet Castella-la Manxa està treballant juntament amb la consultora en un manual de bones pràctiques perquè les empreses dedicades al turisme entenguin que “aquest sector no és diferent als altres, però sí que cal tenir les eines adequades”, assenyala.

També la Comunitat Valenciana ha destacat pel seu treball en pro del turisme LGTBI i el 2026 serà seu d’un esdeveniment internacional, València Gay Games, que li aportarà “valor i imatge de marca” i al qual s’espera que acudeixin unes 100.000 persones.

No obstant això, a altres comunitats, entre les quals Nano García cita a Castella i Lleó i Galícia, encara queda molt terreny per recórrer: “Es fan coses però els seus dirigents han de ser conscients del que aporta aquest turisme, no sols en termes econòmics sinó també en termes socials“.

Contra la creença estesa, aquest col·lectiu no té un poder adquisitiu per sobre de la mitjana, segons Nano García, que explica que els llocs de treball són iguals, però sí que té més capacitat de compra perquè “la majoria no tenen fills i poden destinar els seus diners a altres coses com el turisme, l’oci o la cura personal”.

Col·lectius LGTBI de Balears demanen més eines per lluitar contra les agressions homòfobes