La Fiscalia arxiva les investigacions sobre Joan Carles I

Aquesta decisió obre la porta a què el rei emèrit torni a Espanya

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat aquest dimarts les diligències de recerca que tenia obertes al rei emèrit Joan Carles I.

El fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha signat els decrets d’arxiu relatius a les diligències que el ministeri públic mantenia obertes: una pel presumpte cobrament de 65 milions d’euros per presumptes comissions de les obres del tren d’alta velocitat Medina-La Meca (l’Aràbia Saudita), una altra sobre si va rebre donacions no declarades i una tercera respecte de si va ocultar fons en paradisos fiscals.

Aquesta decisió obre la porta al retorn a Espanya del rei emèrit després que s’instal·lés a Abu Dhabi el 3 d’agost de 2020 arran de la polèmica pels doblers que manejava a l’estranger. Al cap d’un any i set mesos acollit en l’emirat, Joan Carles I veu aplanat el terreny per a tornar-hi, decisió amb la qual havia amagat en diverses ocasions.

Entre les opcions que s’han triat en tot aquest temps, està que mantingui la seva residència fiscal a Abu Dhabi i que des d’allí viatge de manera periòdica a Espanya.

El pare de Felip VI sempre va reivindicar davant el seu entorn que no tenia cap causa judicial oberta i que, per tant, es veia legitimat per tornar a Espanya quan volgués. No obstant això, en les ocasions en les quals va deixar entreveure que planejava el seu retorn, encara que fos temporal, finalment va desistir al no donar-se les condicions adequades.

En Nadal de 2020, va traslladar als seus afins el seu desig de passar les festes a Espanya, però va desistir al·legant l’alt risc per la pandèmia i per ser una persona d’alt risc. “Amb l’esperança que tot millori”, concloïa el missatge del rei emèrit.

Al novembre de l’any passat, quan es va publicar que la Fiscalia del Suprem pretenia arxivar el seu cas abans de 2022, va tornar a traslladar la seva intenció de viatjar per Nadal, una hipòtesi que es va reforçar quan la Fiscalia suïssa va donar carpetada a les perquisicions sobre la donació de 65 milions d’euros que el rei emèrit va rebre de l’Aràbia Saudita i que va manejar al país helvètic a través de testaferros. Fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va apuntar que no veia problema en el seu retorn a Espanya en defensar la seva presumpció d’innocència i que no pesava sobre ell cap càrrec judicial. No obstant això, la pròrroga de la recerca dels fiscals del Suprem per altres sis mesos dictada a mitjan desembre va frustrar de nou els seus plans.

Abans de final d’any, va reaparèixer en públic a Abu Dhabi per a veure un partit del tennista Rafel Nadal, qui va donar positiu per covid-19 pocs dies havent dinat amb ell, per la qual cosa va haver de romandre aïllat per precaució, encara que va donar negatiu en el test. Va ser una de les seves darreres imatges del rei Joan Carles, poc abans de complir 84 anys, que va tornar a celebrar a Abu Dhabi amb alguns amics.

Durant la seva estada en l’emirat, es va arribar a especular sobre el seu mal estat de salut, la qual cosa va desmentir la Casa Reial, en els pocs pronunciaments que ha fet sobre el rei emèrit. La seva aparició en el partit de Nadal va deixar entreveure que està bé de salut i se’l veia més prim, encara que manté els problemes de mobilitat que arrossega des de fa diversos anys i que l’obliguen a caminar amb bastó i a fer rehabilitació.

Malgrat la seva marxa d’Espanya, Joan Carles I ha continuat sent membre de la Família Reial i allí ha conegut la separació de la seva filla Cristina amb Iñaki Urdangarin.

Ha conservat el seu títol vitalici de rei, malgrat la reclamació d’alguns dels socis del govern espanyol per despullar-li d’aquest tractament. L’executiu central va justificar a més el que hagi comptat amb tres assistents a Abu Dhabi sufragats per Patrimoni Nacional en què va ser cap de l’Estat durant gairebé 40 anys i en el seu “delicat estat de salut i d’avançada edat”.

En aquest temps, a l’octubre de 2021, es va publicar un llibre de la periodista francesa Laurence Debray amb testimonis de Joan Carles sobre el seu dia a dia a Abu Dhabi i el per què es va instal·lar al país àrab. “Aquí no molest a la corona”, va al·legar Joan Carles, qui al principi va sospesar la idea d’instal·lar-se a Portugal, però que davant les reticències del seu fill per la proximitat amb Espanya, es va inclinar per anar-se al Golf Pèrsic convidat per les autoritats de l’emirat.

“Meditada decisió” d’abandonar Espanya

El rei emèrit va comunicar la seva marxa en una carta a Felip VI en la qual expressava, amb “profund sentiment, però amb gran serenitat”, la seva “meditada decisió” de traslladar-se fora d’Espanya.

Davant la repercussió d'”uns certs esdeveniments passats” de la seva vida, personificats en la figura de la qual va ser la seva amant durant diversos anys, Corinna Larsen, l’anterior cap de l’Estat posava terra pel mig per calmar la controvèrsia. El destí del rei emèrit es va conèixer oficialment dues setmanes després de sortir d’Espanya en un avió privat des de Vigo. Va ser la Casa Reial la que va donar la informació després de publicar-se en un mitjà una foto de l’emèrit baixant de l’avió.

Durant la seva estada a Abu Dhabi, on li han visitat diverses vegades les seves filles, les infantes Elena i Cristina, el rei Joan Carles ha dut a terme dues regularitzacions fiscals sense requeriment previ d’Hisenda amb el propòsit d’evitar l’acusació de delicte fiscal, del qual no hagués estat protegit per la inviolabilitat que va tenir com a cap d’Estat.

El 9 de desembre de 2020, va fer la primera declaració voluntària, que es va saldar amb el pagament d’un deute de 678.393 euros per les donacions rebudes de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause entre 2016 i 2018, i que va emprar per a despeses familiars a través de targetes opaques.

La segona regularització va tenir lloc el 26 de febrer, per un import de 4,3 milions d’euros, pels vols privats i les despeses personals dels quals es va beneficiar de la fundació Zagatka, gestionada pel seu cosí, Álvaro d’Orleans, a esquena del fisc. Per a saldar aquest segon deute, el rei emèrit va recórrer a préstecs d’una desena d’amics i empresaris.

A més de la seva possible tornada, entre les incògnites que queden per resoldre, està si el rei emèrit farà algun pronunciament després que Pedro Sánchez li hagi instat en diverses ocasions a donar explicacions davant les “pertorbadores” informacions publicades sobre els seus fons a l’estranger.

A aquesta petició de rendir comptes davant la ciutadania s’han unit altres veus, com la de l’excap de l’Executiu José Luis Rodríguez Zapatero, i Unides Podem, que va reclamar la seva compareixença en el Congrés, si no el feia davant la Justícia, per a donar compte dels actes comesos abans i després de la seva abdicació.

La formació morada i partits com ERC i EH Bildu han presentat nombroses peticions per a crear una comissió d’investigació parlamentària sobre els negocis ocults del rei emèrit, però PSOE, PP i Vox han impedit la seva tramitació en la Mesa del Congrés.