X

La igualtat entre homes i dones no s’assoliria fins d’aquí tres generacions

Treballs més precaris, més jornades parcials i més contractes personals, la realitat de moltes dones que carreguen amb el pes de la conciliació

30/04/2022

La igualtat entre homes i dones no s’assoliria fins d’aquí tres generacions

Imatge d'arxiu, manifestació del 8M / EP

12

Treballs més precaris, més jornades parcials i més contractes personals. Aquesta és la realitat de moltes dones, que carreguen amb el pes de la conciliació i sobre el qual la pandèmia encara hi ha afegit més problemes. Així ho asseguren les estadístiques i diferents organismes, el darrer en constatar-lo el Consell Econòmic i Social (CES) a l’informe “Dones, treballs i cures: propostes i perspectives de futur”.

D’aquesta manera, el CES assegura que “la pandèmia ha comportat un evident gir de la vida de les persones cap a la llar, fet que du aparellats riscos clars de retrocés dels avenços assolits en les darreres dècades en termes d’igualtat entre homes i dones”. Elles també han vist com s’han reduit un 4% les seves rendes més que la dels homes.

Una realitat que també reflecteix l’estudi “Jo no hi renuncii”, que detalla que sis de cada deu dones espanyoles ha vist com el seu sou s’ha reduït després de la maternitat. En ser mares, moltes es veuen obligades a demanar una reducció de jornada en els seus llocs de treball, una excedència o, fins i tot, han hagut de renunciar a la seva feina. Es constata que, una vegada més, el cost de la conciliació l’assumeixen elles.

“Vaig perdre un ascens perquè, en reincorporar-me a la feina, em varen dir que no estava centrada al 100% per ser mare“, asseguren alguns dels testimonis de l’estudi. I és que segons l’informe del CES, les dones realitzen el 67% de tota la feina no remunerada realitzada a l’Estat. A més, segons l’Índex Europeu d’Igualtat de Gènere, Espanya obté les seves puntuacions més modestes en analitzar el temps dedicat a les tasques domèstiques i a la cura d’infants, majors i persones dependents. En concret, el 40% de les dones destinen temps diari a aquestes funcions en contra del 28% dels homes. Aquest mateix índex assegura que, al ritme actual, la igualtat entre homes i dones no s’assoliria fins d’aquí tres generacions.

De l’estudi de “Jo no hi renuncii” també es desprèn que del 22% de dones han renunciat a la seva feina per no poder conciliar, un 74% ha hagut de destinar els seus dies de vacances per atendre els menors durant les quarantenes preventives.

El cost emocional

Al cost econòmic se li suma l’emocional. L’estudi “Jo no hi renuncii” indica que set de cada deu dones asseguren sentir-se esgotades cada dia per la gran càrrega mental que assumeixen a les seves llars. De fet, segons l’Hospital Vall d’Hebron, dues de cada deu dones presenten problemes de salut mental des que decideixen ser mares, durant l’embaràs o en el primer any de vida de l’infant, una situació que el confinament per la Covid encara va empitjorar més.

En conseqüència, entre altres motius, és que les dones espanyoles cada vegada tenen menys fills (1,23 de mitjana) i més tard (als 32,2 anys de mitjana). Fer un bot a la carrera professional abans del 30 o permetre’s econòmicament comptar amb un infant o més en la família quan la feina no és estable o està mal remunerada no és una decisió difícil de prendre.

30/04/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT