Diumenge, 25 de gener de 2026
Illes Balears
Es desmitifiquen les maldats del dispositiu a classe i el seu ús s'estén, amb marcades diferències entre comunitats autònomes
25/05/2022
97
El 55,6% dels centres educatius de les Illes consenten que els alumnes d’ESO utilitzin el mòbil a classe amb finalitats educatives, mentre que el 68,8% ho permet en l’etapa de Batxillerat. Hi ha diferències entre els centres públics i els privats. El 75% de centres públics ho avala a ESO, xifra que baixa fins al 41,4% en el cas dels privats. En l’etapa de Batxillerat, el 75,8% dels centres ho permet, respecte del 53,3% dels privats.
Són dades que es desprenen de l’estadística “Societat de la Informació i la Comunicació als centres. Curs 2020-2021”, del Ministeri d’Educació, que posa de manifest que els centres educatius que permeten l’ús del mòbil a classe amb finalitats d’ensenyament i aprenentatge s’estan estenent a gairebé tot l’Estat -superen el 50% a Secundària i el 57% a Batxillerat-, però la seva ocupació és molt desigual en funció de la comunitat autònoma, l’etapa i si pertanyen a la xarxa pública o a la privada.
Les diferències són molt significatives en regions com Múrcia, on el percentatge de centres d’ESO i Batxillerat que consenten aquest dispositiu gairebé no arriba al 20%, davant Extremadura, Catalunya i Castella i Lleó, que gairebé multipliquen per quatre aquesta xifra, segons l’estadística.
També són cridaneres les dades referides a la titularitat del centre: a totes les comunitats és més habitual la seva utilització a la xarxa pública; mentre que el dispositiu -tant a la pública com a la privada- està més estès a Batxillerat que a Secundària. A les aules d’Educació Secundària, els percentatges més alts corresponen a Extremadura (78,9%), Catalunya (74,6%) i Castella i Lleó (70,5%), mentre que a l’etapa de Batxillerat sobresurten Extremadura (al 83,7% dels centres es permet), Catalunya (79,7%), Castella i Lleó (77,9%), Canàries (71,7%) i Galícia (66,3%). De mitjana a Espanya, un 50,6% dels centres ho permeten a l’ESO -un 58,5% públics i 40,3% privats; i a Batxillerat la xifra global ascendeix al 57,3% -63,3% públics i 45,3% privats-.
“No hi ha una raó clara que expliqui aquestes diferències”, però potser no està tant en les normatives autonòmiques o regulació dels centres, sinó de la decisió dels mateixos docents, afirma a Efe Juana Ortega, professora titular i experta en tecnologia educativa de la Facultat d’Humanitats i Ciències de l’Educació de la Universitat de Jaén. En els últims anys, afegeix, ha proliferat el mòbil amb finalitats educatives i se n’ha optimitzat l’ús a classe, perquè “fins fa molt poc els alumnes d’ESO i Batxillerat ho tenien gairebé com una cosa prohibida”, adduint que els distrauria.
Tot i això, “cada vegada més el professorat s’està adonant que el mòbil pot ajudar. Hi ha una tendència ascendent i la pandèmia ha estat un impuls”, explica la professora del Departament de Pedagogia de la Universitat de Jaén, que recorda que alguns alumnes només han tengut a mà aquesta eina per poder treballar durant el confinament. Ortega creu a més que l’ús del mòbil a les aules és una forma de “desmitificar les seves maldats”: si ensenyem a fer-lo servir de manera adequada “no només tindran a la mà (els alumnes) una eina de cerca i transmissió d’informació superpotent, sinó que estarem educant-los en un ús segur”.
Per a aquells professors a qui encara “els fa una mica de por o no veuen la potencialitat del mòbil”, la professora titular apunta que hi ha molts grups de docents que estan desenvolupant les seves pròpies aplicacions de mòbil “per a avaluació, per a treball col·laboratiu… podem fer coses molt divertides amb els alumnes -subratlla-, hi ha molt entorn de gamificació de l’aprenentatge, cosa que facilita l’ensenyament”. A més, cada cop hi ha més “bancs de recursos oberts on els professors posen en comú els recursos que ells fan i cada vegada més es tendeix a les llicències obertes perquè els docents puguin millorar aquestes aplicacions i puguin adaptar-la al seu col·lectiu”.
“Si tot el professorat fos capaç d’adonar-se de la importància en la recerca d’informació, en comunicació, etcètera, crec que aquesta estadística del Ministeri d’Educació pujaria molt més”, conclou.
Es fa en senyal de dol per les víctimes de l'accident ferroviari d'Adamuz
El pare, de 52 anys, presentava contusions i també ha estat traslladat a un centre hospitalari
El president del Consell, Dolfo Vilafranca, sosté que la mesura es vol aplicar de manera gradual i sense generar conflictes amb les empreses de lloguer de vehicles ni les navilieres
En un moment de la discussió, un dels implicats ha tret un ganivet
