X

Jordi Reina: “La memòria cel·lular immunològica ens protegeix davant l’òmicron i ajuda a no reinfectar-se”

El cap de virologia de l'Hospital de Son Espases assegura que l'estrès crònic és perjudicial perquè puja els corticoides i no és partidari que la gent sana prengui vitamines

31/01/2022

Jordi Reina: “La memòria cel·lular immunològica ens protegeix davant l’òmicron i ajuda a no reinfectar-se”

11

El cap de virologia de l’hospital de Son Espases, Jordi Reina, ha explicat a IB3 Ràdio el paper que juga el sistema immunològic davant un virus com la Covid-19. El doctor en Medicina per la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona és responsable dels Programes Virològics de l’Organització Mundial de la Salut pel que fa a la Erradicació de la Poliomelitis i el Xarampió. Ha treballat també en els programes de vigilància i prevenció d’Infeccions emergents, com són la grip aviar, el coronavirus i l’Ebola, i ha realitzat més de 600 publicacions científiques. 

-Quin paper juga el sistema immunològic en la prevenció de la Covid?

El sistema immunològic és la part més important que té el cos per defensar-se si dins l’organisme entra un virus o un altre microorganisme. Quan passa això, immediatament s’activen els anticossos, que són proteïnes que fan que no es desenvolupi una malaltia i ens protegeixen de tots els elements externs. Si no tenguéssim un sistema immunològic tan perfecte no podríem viure rodejats de milions de bacteris i virus. És molt important que aquest sistema funcioni i que funcioni molt bé. Sota els anticossos hi ha unes cèl·lules que s’encarreguen de produir aquests anticossos. A més de crear anticossos, aquestes cèl·lules donen ? les cèl·lules de memòria, que quedaran de per vida en el nostre cos. Així, quan els anticossos baixen, sempre hi haurà aquesta memòria cel·lular que es va trobar amb aquest virus i donarà una resposta intensa, eficaç, immediata i més ràpida que els anticossos. 

– Aquesta memòria cel·lular continua funcionant amb l’òmicron?
Sí, funciona, ja que la memòria cel·lular s’activa més tard que els anticossos perquè reconeix tota l’estructura completa del virus, la memòria cel·lular és una memòria molt més àmplia. Els anticossos es creen d’emergència, però la memòria immunològica tarda més a crear-se, però és molt més perfecta i aquest és el gran avantatge.

-Què podem fer per tenir un bon sistema immunològic?

El sistema immune forma part de la nostra essència de la vida i no necessita unes cures especials. Les persones sanes tenen un sistema immunològic ben dissenyat i funciona a la perfecció. Una cosa diferent passa amb els malalts oncològics o malalts immunodeprimits, però la resta de persones no necessiten cures especials. Una cosa diferent és el que passa a partir dels 65 o 70 anys, que és quan el sistema immunològic envelleix. Aquestes persones són considerades grups de risc, ja que la seva resposta immunològica és manco eficaç i són més de risc. Ells necessiten un reforç immunològic, ja que els seus cossos no reconeixen aquests antígens i aquestes infeccions. En persones sanes, el sistema immunològic està constantment interactuant amb elements de l’entorn i està en contacte amb els microorganismes, però també els àcars, el pol·len, i per això no necessita un cura especial. 

-D’aquí la importància de prioritzar la vacunació entre aquests grups d’edat. 

Sí, aquestes persones no només tenen sistema immunològic fràgil, sinó que també tenen malalties de base com la diabetis, afectacions cardíaques o respiratòries. No és el mateix el cor d’una persona de 40 anys que el d’una persona més gran. Per tant, aquest grup fou un dels prioritaris en la campanya de vacunació.

– En temps de pandèmia és partidari de reforçar el sistema immunològic amb complements alimentaris com la vitamina C?

Sempre he estat dels partidaris que diuen que no hi ha necessitat d’administrar aquests complements alimentaris si tenim una alimentació variada. Els complements de vitamines em semblen inútils, ja que si prens molta vitamina C, el cos no l’assimilarà. Això passa en la immensa majoria dels preparats que es prenen per via oral. El cos si no els necessita no els absorbeix. Per ventura, en embarassades o si existeix algun dèficit sí que es poden prendre. No recoman augmentar la ingesta de probiòtics o vitamines, ja que hi ha estudis que demostren que no suposen una millora en la resposta immunològica davant el coronavirus o altres malalties. Si una persona té una alimentació variada, no fuma, fa esport i té una vida sana, que és el que hauríem de tenir tots, no necessita complements alimentaris.

– Com pot afectar l’estrès al sistema immunològic?

Estrès és situació d’alerta davant una situació externa i fa que pugui el cortisol i l’adrenalina. La situació d’estrès ve quan es produeix una cosa maligna, però no és bo tenir estrès crònic, ja que estimulam el sistema hormonal de corticoides i acaba repercutint en el sistema immunològic. Hem d’intentar no estressar-nos i és important agafar-se les coses amb calma, ja que a la llarga no és beneficiós per a la persona. Hi ha un grup d’estudi de la immunopsicoteràpia que diu que l’estat psicològic de la persona influeix sobre la resposta immune. Això vol dir que persones depressives responen pitjor davant una infecció, en canvi, en les persones més optimistes aquest estat psicològic beneficia el sistema immunològic i per això convé no estressar-nos. La hiperactivitat o hiperestrès acabarà afectant-nos al sistema immune, però tampoc no és bo en l’àmbit cardíac i renal. És bo fer gimnàstica i ioga i agafar-se les situacions de la vida el millor possible.

– En temps de pandèmia, les autoritats han incidit molt en la distància social i l’ús de la mascareta, s’hauria d’haver incidit més a  tenir un sistema immunològic sa?

Jo crec que el més important el primer any era evitar les infeccions i el primordial era evitar l’excés de mortaldat. Només teníem mesures de barrera: mascareta, distància social i rentat de mans. És cert que han estat les mesures reiterades i era l’únic que teníem i, per tant, era el que s’havia de fer. Que s’ha de fer vida sana no fa falta fer-la només en temps de pandèmia, sinó que s’ha de fer sempre. S’ha vist que les persones amb vida sana i joves s’han infectat lleugerament o de manera més tardana. Jo crec que el missatge dels dos anys eren els que tocaven per evitar la mortaldat. Ara comença la fase postpandèmia, amb alta taxa vacunació, i per ventura ara és important tornar a parlar de menjar sa, i fer esport.

 

31/01/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT