Illes Balears
Amb més de 2.400 morts, es considera el darrer gran brot de la malaltia a Europa
05/04/2020
Enguany fa 200 anys de l’epidèmia de pesta al Llevant de Mallorca. Amb més de 2.400 morts, es considera el darrer gran brot de la malaltia a Europa. És un cas poc comparable amb l’actual crisi sanitària. Així i tot, els experts destaquen que en podem aprendre la importància de les mesures preventives.
L’any 1820, els carrers de Son Servera es buidaren molt més del que ho estan ara. Ben igual que a Artà, les autoritats van treure tota la població del nucli urbà. Els habitants quedaren dividits en campaments, en funció de si estaven infectats o no.
La llegenda diu que la malaltia va entrar al poble a través d’un pagès que es va posar una capa infectada d’un mariner mort. De fet, a Son Servera hi ha una estàtua del pagès per recordar aquells dies tan fatídics. Tanmateix, els acadèmics desmenteixen la versió popular. “El més probable és que fos un contrabandista infectat”, diu Pere Salas, historiador que ha investigat el brot de 1820 i altres grans epidèmies.
El brot de pesta bubònica que colpejà fa 200 anys el Llevant de Mallorca fou una epidèmia molt més temible i mortífera que el coronavirus que centra l’actual emergència sanitària. La malaltia causà la mort d’un 63 per cent del cens de Son Servera, i un 35% a Artà. El coneixement sanitari que es tenia era molt inferior. Es va aixecar un cordó sanitari per aïllar la zona afectada, però es va trigar gairebé un mes des del primer cas, cosa que va facilitar que la malaltia s’escampàs des de Son Servera cap Artà, Capdepera i Sant Llorenç. El microbiòleg Antoni Bennàsar explica aquesta tardança pel desconeixement científic: “Per estrany que sembli, tot i la freqüent presència de la malaltia i l’elevat cost que es cobrava, ningú disposava d’indicis sobre la seva naturalesa, la seva causa o inclús el seu mecanisme de difusió”. Bennàsar participa en una investigació per trobar el cep que va causar aquell brot.
Algunes de les mesures que es prengueren són comparables amb les actuals: aïllament de les persones i desinfecció total, que en aquell moment, sense els recursos actuals, suposà incendiar cases.
Diversos cordons sanitaris aïllaren completament el Llevant de la resta de l’illa i de l’exterior. Travessar-los era motiu de pena de mort. Aquestes mesures funcionaren i l’epidèmia no s’estengué. L’aïllament durà nou mesos. Quan es va aixecar, a Son Servera es va fer una festa que encara se celebra cada primer de febrer.
El geògraf serverí Pedro Fidel Castro, que ha fet una investigació documental exhaustiva dels efectes que va tenir la pesta per les famílies del seu poble, exemplifica la importància que va tenir la festa amb aquesta anècdota: “Vint-i-set anys després encara tenim notícies que el Doctor Lliteres, que encara era viu, es queixa que hi ha gent que va dient pel poble que és un gat, i que ho van dient pel que va passar dia primer de febrer del 1821″.
Després de l’epidèmia, hi va haver alguns millores en mesures sanitàries preventives: “S’augmenta la medicalització de la societat i, sobretot, es predisposa la població de l’illa a l’adopció de mesures sanitàries preventives“, diu Pere Salas. Tot això va fer que els brots de còlera que hi va haver a Europa al llarg del segle XIX tinguessin molt poca incidència a Mallorca.
05/04/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
