X

L’escola pública perd 1.600 alumnes de religió catòlica a les Balears

Des de fa quatre cursos alguns centres també ofereixen la religió islàmica

17/02/2024

L’escola pública perd 1.600 alumnes de religió catòlica a les Balears

22

En un curs, l’escola pública ha perdut més de 1.600 alumnes de religió catòlica a les Balears. Els acords amb la Santa Seu, signats als anys 70 obliguen l’Estat a oferir la religió com a optativa des de l’etapa d’Infantil fins a batxillerat. Durant anys, a les Balears només s’oferia la confessió catòlica, però des de fa quatre cursos alguns centres també n’ofereixen la islàmica, que ha guanyat 200 alumnes respecte al curs passat.

La controvertida relació entre religió i escola no és nova a Espanya, un Estat aconfessional on el 40% de la població es declara no-creient. Els acords amb la Santa Seu obliguen l’Estat a oferir religió com a optativa a l’escola pública. A les Balears, s’ofereix la confessió catòlica i, des de fa quatre cursos, la islàmica a quatre centres de Mallorca.

“Molta gent es pensa que la classe de religió és una catequesi, i no. Com diu el papa Francesc, és molt important el coneixement d’altres religions“, explica la delegada d’ensenyament del Bisbat, Francisca Llabrés. Ana Saidi, de la Comissió Islàmica, detalla que a les seves classes es reforcen els aspectes emocionals i identitaris dels alumnes que trien religió islàmica. “A classe coneixem què significa ser musulmà i com es conviu en societat amb les altres confessions“, concreta.

A les Balears només el 14% dels alumnes matriculats enguany ha triat religió. Respecte al curs passat, la confessió catòlica ha perdut més de 1.600 alumnes. Al respecte, el Bisbat assenyala la LOMLOE. “Ens ha fet molt de mal perquè l’alternativa a religió és una assignatura buida de continguts”, considera Llabrés, qui recorda que l’assignatura de religió tampoc no suma a la mitjana a batxillerat. Saïdi recorda que l’optativa de religió és voluntària i que totes les confessions han d’estar en igualtat de condicions.

Els docents de religió són personal laboral de la Conselleria, proposats pel Bisbat i la Comissió Islàmica, respectivament. Enguany hi ha 132 professors de catòlica i quatre d’islàmica. “Hi ha gent que pot estar d’acord o no amb la presència de la religió a les escoles, però han de respectar el que trien les famílies”, tanca Llabrés. “No es pot imposar una creença, no hi ha d’haver coacció a cap religió”, detalla Saidi.

Notícies relacionades >

17/02/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT