“La sentència europea reconeix el Front Polisario com a únic intermediari vàlid del Sàhara Occidental”

El delegat sahrauí a Espanya, Abdulah Arabi, demana que les relacions entre Espanya i el Marroc no vagin "en contra de les aspiracions legítimes" del seu poble

Abdulah Arabi és el delegat a Espanya del Front Polisario.

Escolta l’entrevista sencera a IB3 Ràdio

El Front Polisario celebra la decisió del Tribunal General de la Unió Europea d’anul.lar dos acords comercials amb el Marroc. Segons els representants del Front Polisario, aquesta decisió jurídica els reforça com a únic intermediari vàlid per representar el poble sahrauí. L’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio ha conversat amb el delegat a Espanya del Front Polisario, Abdulah Arabi (1967, Al-Aaiun), qui s’ha referit a les relacions entre Espanya i el Marroc, i les ha qualificat de tenses. “En el rerefons de les relacions Espanya – el Marroc sempre hi ha la qüestió de la sobirania dels Sàhara Occidental”, ha dit Arabi.

P- Què suposa la decisió de la justícia europea i com l’ha rebuda la població del Sàhara Occidental?

R-És una victòria històrica i triomfal del poble sahrauí, però també del dret internacional, i de la legalitat. Nosaltres vàrem interposar aquest recurs amb la convicció que ens assisteix el dret internacional humanitari. Ho férem per protegir el poble sahrauí del saqueig constant del Sàhara Occidental per part del Marroc, en complicitat amb la Unió Europea. Aquesta sentència ha deixat molt calar l’estatus jurídic del Sàhara Occidental, que és un territori distint i separat del Marroc.

P- El Front Polisario va iniciar aquesta demanada l’any 2019, argumentant que la població del Sàhara Occidental no havia estat consultada sobre aquests acords comercials. Quins arguments vàreu aportar per iniciar el procés?

R-Es tracta dels arguments que sempre ens han assistit com a poble que està pendent d’acabar el seu procés de descolonització, i amb un representant únic i legítim que és el Front Polisario. El 2016 la justícia europea ja va deixar clar que el Sàhara Occidental era un territori separat del Marroc, i que per tant qualsevol acord econòmic entre Europa i el Marroc no hauria d’incloure els recursos de la part ocupada del Sàhara Occidental. Tot i això, el Consell Europeu i el Marroc intentaren cercar buits jurídics per no respectar aquesta decisió. Recorregueren a una cosa que es diu el benefici de la població, i acudiren a poblacions de la part ocupada, incloent els colons marroquins. Al·legaren que aquestes persones donen el seu consentiment en nom del poble sahrauí. El Front Polisario va interposar un recurs dient que això no representava un consentiment. En un moment determinat, la Unió Europea va fer una ampliació de l’acord amb el Marroc, per incloure-hi un altre territori, en aquest cas el Sàhara Occidental. Va ser en aquell moment, quan Europa, a causa del fet en si, va reconèixer que el Marroc no en tenia la sobirania. La sentència també diu que si no hi ha consentimenmt del poble sahrauí a través del Front Polisario, no es pot dur a terme cap a acord econòmic.

P- Dels dos acords en qüestió, n’hi ha un que és agrícola i l’altre pesquer. En concret, a quins productes fan referència aquests convenis?

R- Sobretot fa referència als bancs pesquers del Sàhara Occidental, i a l’hortalissa, sobretot a la producció de tomàtigues. En el cas de l’exportació de tomàtigues afecta el camp espanyol, perquè la producció del Marroc fa competència deslleial a Espanya. D’altra banda, hi ha qüestió de l’etiquetatge. La producció de tomàtigues se centralitza a Agadir, on la tomàtiga és etiquetada com si fos marroquina, quan en realitat és del Sàhara. Els productors espanyols d’hortalissa, per tant, han celebrat aquesta decisió judicial. Pel que fa a la pesca, els pescadors espanyols se’n veuen afectats, però nosaltres hem tractat d’explicar la situació al sector pesquer espanyol. Els hem dit que el recurs no anava en contra de ningú, i que l’objectiu era defensar els recursos del Sàhara Occidental. També els hem dit que el Front Polisario s’ofereix a ajudar a solucionar aquest problema que els afecta.

P- La Unió Europea dona milions d’euros cada any al Marroc perquè 130 vaixells puguin pescar en aigües del Sàhara, i la majoria d’aquests vaixells són espanyols. Com d’important és fer arribar al sector pesquer espanyol que el Front Polisario ha de ser l’intermediari i no un altre agent?

R- És molt important, perquè per pescar en aigües jurisdiccionals del Sàhara Occidental, els vaixells espanyols ara mateix ho fan amb llicència marroquina, i per tant és una autoritat d’ocupació. Això fa que els vaixells i els pescadors no tenguin una protecció legal, perquè, segons les Nacions Unides, fan feina en un territori ocupat. Nosaltres ara oferim als pescadors espanyols que poden continuar amb aquesta activitat, però amb una protecció jurídica i legal, tenint en compte que han de parlar amb el Front Polisario, perquè el poble els doni el seu consentiment.

P- Tot això succeeix quan Espanya i el Marroc estan en un moment per recompodre les seves relacions, després de la crisi dels migrants a Ceuta i de la investigació del líder del Front Polisario Brahim Ghali, qui va ser tractat en un hospital de Logronyo, a causa de la Covid. Com pensa que evolucionaran ara aquestes relacions?

R- Nosaltres pensam que Espanya i el Marroc tenen l’obligació de cercar una entesa. No ens hi oposam, però consideram que Espanya s’ha de relacionar amb el Marroc des del respecte al dret internacional i els drets humans. Els dos països es necessiten mútuament, però el Marroc intenta manejar aquest escenari per condicionar el seu posicionament en relació amb el Sàhara Occidental. El Marroc ha fet que la Unió Europea i Espanya hagin entrat en una il·legalitat en aquests acords econòmics. La crisi entre Espanya i el Marroc no es produeix perquè Ghali vengués a Espanya. A partir de la declaració de Trump [de reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental] a finals del 2020, el Marroc va començar a pressionar Espanya perquè reconegués la sobirania marroquina sobre el Sàhara. Ho fa amb l’enviament massiu de pasteres i migrants cap a les Canàries. Amb la presència del president sahrauí, el Marroc ha fet la barbaritat que va fer a Ceuta: va deixar passar civils, entre els quals hi havia molts de menors. L’objectiu era condicionar un posicionament polític. I tot això passa quan el Marroc té problemes amb Alemanya, i quan acaba de rompre relacions diplomàtiques amb Algèria. Les relacions entre Espanya i el Marroc mai no han funcionat amb normalitat. Aquesta és una de tantes crisis cícliques amb connotacions polítiques, sempre amb la qüestió del Sàhara Occidental de fons. Nosaltres no tenim res en contra de les bones relacions entre els dos països, però mai no acceptarem que sigui en detriment de les nostres aspiracions legítimes.

Amics del Poble Sahrauí celebra la sentència que invalida els acords entre el Marroc i la UE

El Tribunal General europeu anul·la els acords comercials i de pesca entre la UE i el Marroc