Tradicionalment, la construcció dels llaüts era feina dels mestres d’aixa. Es feia emprant els materials que es trobaven a Formentera, principalment amb fusta de pi, i es tardava entre 3 i 4 mesos. La confecció de la vela acostumava a ser feina de les dones de la casa, que la feien amb cotó, del mateix tipus que es feia servir per a les aspes dels molins de vent.
De fet, a Formentera hi ha hagut llaüts amb vela llatina que van ser molt populars i que continuen en l’imaginari col·lectiu, com és el cas del Sant Jaime, que de manera regular feia la ruta entre es Caló i Eivissa.
A poc a poc, els avenços tecnològics en les embarcacions han anat deixant de banda aquesta navegació tradicional a vela. A fi de protegir aquests coneixements, al mes d’agost s’ha declarat la tècnica tradicional de navegació amb vela de llaüt com a bé d’interès cultural immaterial.
Una empresa de seguretat privada hi fa ara la instal·lació d'una sèrie de mesures electròniques obligatòries per a les joieries que suposen una inversió per a ella de fins a 10.000 €