X

Dos anys sense el pi de Pollença

L'origen de la festa és incert, no se'n coneix la data concreta, només se sap que a final de segle XIX ja era considerada una festa immemorial

16/01/2022

Dos anys sense el pi de Pollença

La tradició del pi, per les festes de Sant Antoni, és una de les més arrelades a Pollença. L’origen de la festa és incert, no se’n coneix la data concreta. Només se sap que a final del segle XIX ja era considerada una festa immemorial. Andreu Oliver, membre de la Comissió de Sant Antoni durant 30 anys, explica que en els anys 50 participava molt poca gent, d’aquesta tradició. Tant és així, que va estar a punt de desaparèixer. Però l’any 1957, un grup d’homes varen anar a la finca de Can Pontico i a partir d’aquest moment, el ritual de pujar el pi es va reprendre i hi va començar a participar més gent. Enguany, encara enmig d’una pandèmia, és el segon any que no se celebra aquesta festa.

En què consisteix la festa? 

El procediment és el següent. Una colla de joves del poble va a cercar un pi a la finca de Ternelles o a Formentor, el tallen i el transporten en grup fins a la plaça Vella del poble. El pi ha de ser d’uns vint metres de llargada. Quan arriben a la plaça, primer l’ensabonen i després el “planten”.

La competició comença i el repte està a pujar el pi i coronar-lo. Normalment, això es fa en un treball de cooperació, en què els amics s’ajuden uns als altres perquè un pugui arribar a dalt. Qui aconsegueix arribar-hi, llança una bossa plena de paperines de colors i agafa la senalla que hi ha penjada, amb un gall dedins, que és el regal de recompensa. Abans era un gall viu, però ara ja fa un parell d’anys que es posa un gall de peluix.

A la comissió de festes, hi participen una trentena de persones, que són les que controlen el pi des de quan el tallen fins quan el claven a la plaça. A la plaça Vella, s’arriben a congregar unes tres mil persones.

Els testimonis: 

Pels joves que pugen al pi és un honor molt gran arribar a coronar-lo. N’hi ha que ho han aconseguit diverses vegades i han agafat fama a tot el poble, com en Miquel Àngel Torrandell, que va aconseguir pujar al pi nou vegades. “Arribes al ternal i ja has aconseguit l’èxit, perquè després ja està fet. Veus tothom cridant i que tothom s’emociona. Et crea un sentiment de satisfacció molt alt” explica.

“La primera vegada, un sac de nirvis. També és que tenia setze anys, era molt jove”, explica en Sergi Gómez, un altre jove de Pollença, que ha pujat al pi quatre vegades. “Jo notava que estava bé físicament. Vàrem esperar que clavassin el pi, algú se va enfilar per treure el sabó i en cinc minuts, em tiraren cap amunt i ja vaig tocar la primera corda. Frissant, frissant, en cinc minuts ja vaig ser a dalt”. Sergi Gómez va pujar el pi el 2011, el 2013, el 2015 i el 2017.

“Sabia que ho intentaria fins que pogués”, diu en Joan Vandrell, un jove que ha pujat al pi dues vegades, el 2009 i el 2018. “Ho duus somniant tota la vida i quan arriba, és molt intens”.

Fins ara, cap al·lota ha aconseguit coronar el pi, tot i que n’hi ha hagut alguna que ha fet l’intent.

En Joan Manel Ochogavia, l’any 2019, en Josep Nadal, l’any 2020, han estat els darrers a pujar al pi. I ara, per mor de la Covid, ja fa dos anys que no se celebra.

L’any 1985, l’any dels dos pins

Aquest any es coneix com l’any dels dos pins de Ternelles. Una nevada provocà que l’ajuntament anul·làs la festa per motius de seguretat. Tanmateix, un grup de joves varen decidir que anirien a cercar el pi. Baixaren el pi, però no el varen poder aixecar a la plaça. L’endemà, l’Ajuntament va convocar la gent perquè anàs a cercar un altre pi el dissabte següent i això va provocar polèmica dins el poble, entre els primers que havien anat a cercar el pi i els qui varen preferir seguir les directrius del consistori.

L’any 2016, quan es va rompre la roda del carro

L’any 2016, quan els joves carregaven el pi pels carrers del poble, en un moment que giraven el pi, es va rompre la roda del carro que carregava l’arbre.  Varen haver de baixar el pi del carro i fer-lo llenegar pen terra. L’any següent es varen canviar les rodes de fusta per rodes de ferro.

2018: l’any que el pi es va rompre

L’any 2018 es va rompre el pi quan els joves el transportaven i intentaven fer maniobres. La munió va intentar doblegar-lo per tal de fer-lo girar, però no hi va haver res a fer i el pi es va xapar en dos. Tanmateix, es va decidir continuar amb la festa. “No tens previst que el pi es rompi”, explica en Miquel Àngel Marc, qui va ser batle de Pollença entre el 2015 i el 2019. “Un pic solventat el problema, vàrem seguir amb la idea d’acabar-lo de pujar”.

16/01/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

  1. Cat Colom 17/01/2023

    Molt beeee,miram desde Llucmajor mos encanta.

  2. Cati Colom 17/01/2023

    Molt beeee,miram desde Llucmajor mos encanta.