La veritat rere la dita que pronostica la durada de l’hivern: ‘La Candelera riu, lluny és s’estiu’

Existeix una segona interpretació lligada a la fase de la lluna

La primera Lluna plena d'enguany vista des de Bogotà. /EFE

Dia 2 de febrer és la Candelera, una dia especial en la paremiologia meteorològica. La dita més coneguda recorda que si la ‘Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s’estiu’. En realitat, el refranyer contempla una multitud de variants d’aquesta dita, segons la localitat. Però totes comparteixen l’objectiu de pronosticar la durada de l’hivern i posen de manifest que l’interès humà en la previsió meteorològica ve d’antic.

És habitual entendre la dita segons el temps atmosfèric del dia. Si plou, la Candelera plora. Si fa sol, la Candelera riu. Segons aquesta interpretació, si plou l’hivern s’acabarà aviat, i s’allargarà si, per contra, fa sol.

Però existeix una segona interpretació lligada a la fase de la lluna. Si per la ‘Candelera la lluna és plena, s’entén que la Candelera riu i, contràriament, si hi ha lluna nova (i, per tant, no es veu), la Candelera plora’. D’aquesta manera el ple de la lluna anuncia un hivern llarg i la lluna nova un hivern curt.

En qualsevol cas la Candelera és gairebé al bell mig de l’hivern, el període més fred de l’any. La tradició popular és sàvia en aquest sentit i reconeix que la Candelera si no la fa davant, la fa darrera (en el sentit que, o bé abans o bé després dels primers dies de febrer, sol fer fred intens, amb una variant encara més explícita: per la Candelera, fred davant i fred darrera). D’entre totes, la versió més assenyada i que per cert, mai falla pot ser sigui la que recorda que la Candelera, tant si plora com si riu, lluny és l’estiu.

L’espectacle de vidres i llum del vuit de la Seu