Illes Balears
Les botigues de la Fundació Deixalles han notat un increment de persones que opten per tèxtils i calçat de segona mà
21/02/2022
34
Sabíeu que per confeccionar uns texans -com els que duis, cada dia- es necessiten 7.500 litres d’aigua? Doncs sí, és la quantitat que equival al líquid que beu de mitjana una persona en 7 anys. Segons l’ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta.
Ara, un vídeo que s’ha fet viral a la xarxes socials – on els protagonistes, Catalina Lliteres (a la vida real és la venedora de la botiga de la fundació Deixalles a Manacor) i Pau Debón (el vocalista d’Antònia Font)- recreen, com el pas per Deixalles dignifica la vida de centenars de persones. Els dóna una segona oportunitat.
Una segona oportunitat, com la que també tenen els caramulls i caramulls de roba que cada dia arriben fins a les plantes de Deixalles de totes les Illes.
I és que els experts en tendències de moda i nous costum de vestir, ho constaten. Creix la vergonya de comprar roba nova. En contrast, s’imposa l’adéu al ‘fast fashion’ (la moda ràpida, la que podem comprar a les grans marques). Una tendència que agafa embranzida per consciència ecològica, a l’alça a tot el món, també aquí a les Balears. “En els darrers mesos, s’apropen fins a les botigues de Deixalles, moltes persones que per conviccions ecològiques i socials, opten per comprar roba de segona mà. Saben que darrera hi ha dones i homes que han donat una segona vida als jerseis, camises, calçons i vestits que prèviament han donat de franc, altres persones, així el cercle es tanca, és una economia circular, no es malbarata res.”, explica la directora de la Fundació Deixalles, Xesca Martí.
Perquè us en faceu una idea: la indústria de la moda, produeix més emissions de carboni que tots els vols i transports marítims internacionals junts. En els darrers anys ha multiplicat la seva producció. Fixau-vos: ha passat de produir dues temporades a produir-ne més de sis, per a oferir cada dos mesos noves peces i tendències a un consumidor que llença la roba en la meitat del temps que fa quinze anys.
Enmig d’aquesta compra desmesurada, de cada dia hi ha més persones que, des d’una mirada més responsable, ecològica i social, elegeixen roba de segona mà i tot plegat, “està creant tendència”, constata un estudi de màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya
A la fundació Deixalles a Palma les camises, els jerseis, calçons i vestits cobren una segona vida. La directora Xesca Martí assegura que els darrers mesos, “s’apropen moltes persones que malgrat el seu poder adquisitiu alt i mitjà, comprem peces tèxtils de segona mà”.
També a les conviccions socials. La roba, com el calçat i els mobles, poden ser reutilitzats -amb el concepte d’economia circular- per la feina gairebé artesana dels centenars de persones que, derivades de Serveis Socials, emprenen un tinerari que els ajudarà a inserir-se en el treball ordinari.
On més han notat aquesta tendència és a Eivissa i en alguns municipis de Mallorca, com Capdepera i Calvià. En aquests punts geogràfics “la presència d’estrangers residents és més quantiosa i influenciats per aquesta vergonya de consumir roba nova, trien indumentària reciclada”.
Abans de la pandèmia, el consumidor de mitjana comprava un 60% més de roba que fa una dècada, i una peça s’utilitzava només deu cops abans de ser llençada, segons un informe de l’ONU. Ara bé, la pèrdua de poder adquisitiu en època de crisi com la que vivim ara també empeny el consum de segona mà.
Les botigues de Deixalles venen a preus molts barats roba i calçat però també mobles, electrodomèstics i llibres. Abans de vendre’s, tots aquests productes passen per les mans de les dones i homes (més de 200 el darrer any) que transiten per un procés d’integració socio-laboral amb els itineraris prelaborals, contractes d’inserció, orientació laboral o accions formatives. Moltes provenen de col·lectius vulnerables. Com les víctimes de violència masclista, tal com explica Natalia Prous, intermediadora del gabinet d’orientació laboral. Explica que “tenim un cas d’èxit d’una dona que va aconseguir creure altra cop, en ella mateixa, després d’oferir-li tres opcions de feina. Ella havia estat víctima de violència de gènere i la seva autoestima, va quedar molt malmesa”.
Ja fa 15 anys que Pau Debon treballa a la fundació Deixalles, va començar a les plantes de selecció de residus de Son Reus. Assegura que la crisi per la pandèmia “ha agreujat moltes situacions personals i familiars. Aquí, poden tornar a aixercar el cap”.
21/02/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
