X

L’altra violència contra la dona: dels prostíbuls als pisos

La vulnerabilitat de les víctimes d'explotació sexual ha crescut de manera exponencial durant la pandèmia

23/11/2020

L’altra violència contra la dona: dels prostíbuls als pisos

Imatge d'arxiu.

Amb la vista posada en la futura reforma del Codi Penal per perseguir el proxenetisme en totes les seves formes, la tendència detectada en els últims temps per les Forces de Seguretat és que la prostitució s’està desplaçant des dels prostíbuls a pisos de manera itinerant per a dificultar-ne la seva persecució.

Castigar als qui es lucren del lloguer de locals on es produeix l’explotació sexual era un delicte que ja va estar tipificat en el Codi Penal fins a la seva reforma el 1995, i ara el Govern pretén que torni a estar recollit.

La prostitució no està ni prohibida ni permesa a Espanya, que és el primer consumidor d’Europa i el tercer del món, per darrere de Tailàndia i Puerto Rico. Un negoci que genera uns beneficis diaris que superen els cinc milions d’euros, la major part en doblers negres, segons la Fiscalia General de l’Estat.

En l’actualitat, l’explotació sexual es produeix en molts establiments que tenen llicència de bar, hotel o gimnàs on els proxenetes operen amb total impunitat. Però també en domicilis particulars, la qual cosa dificulta que es persegueixi aquesta pràctica perquè la Policia no hi pot accedir en ser pisos privats.

Segons explica a Efe el cap de la secció de Tràfic d’Éssers humans de la Unitat Tècnica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil, Vicente Calvo, l’objectiu dels explotadors obligant les dones a prostituir-se en pisos és obtenir més beneficis -no paguen impostos com en els locals- i, sobretot, eludir les inspeccions policials que es desenvolupen en els establiments.

Són poques dades que hi ha a Espanya sobre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual i les dones prostituïdes. En els primers sis mesos del 2020, es van efectuar 133 operacions que es van saldar amb 196 detinguts i 215 víctimes alliberades, segons va confirmar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el passat 30 de juliol amb motiu del Dia Mundial contra el Tràfic de Persones.

EL “NÍNXOL” LLATINOAMERICÀ

Al voltant de 1.600 prostíbuls són els que calculen les Forces de Seguretat que hi ha a Espanya, que continua sent tant destí com trànsit per a la tracta, ja sigui des de Llatinoamèrica com d’Àfrica i Europa de l’Est.

Veneçolanes i colombianes són les principals nacionalitats de les víctimes, seguides de nigerianes i romaneses, detalla el capità Calvo, que subratlla que han descendit les dones brasileres i que hi ha percentatges residuals de les quals porten des d’Ucraïna i el Marroc amb finalitats d’explotació sexual.

Més del 90% de les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual són estrangeres i d’elles, més de la meitat, d’origen sud-americà. A les dones veneçolanes i colombianes, els segueixen les dominicanes i paraguaianes.

Les xarxes que trafiquen amb dones llatinoamericanes generalment les capten amb enganys a través de les xarxes socials i, encara que el deute que contreuen és molt inferior, per exemple, a les de les víctimes nigerianes (de 3.000 a 6.000 euros enfront dels entre 30.000 i 50.000 euros d’aquestes últimes), aquesta xifra va incrementant “per tot”: les despeses del viatge, de l’allotjament, del menjar…

“Les fiquen en una xarxa de la qual no poden escapar”, denúncia la Guàrdia Civil, que remarca que fins i tot quan assumeixen que vindran a Espanya a ser prostituïdes, es troben amb més enganys perquè les condicions d’explotació són insofribles.

Una vegada aquí, els delinqüents tenen una relació directa amb les víctimes encara que s’integren amb les organitzacions delictives nacionals, que moltes vegades s’encarreguen de l’allotjament i l’explotació.

No ocorre així amb la prostitució nigeriana i xinesa. Aquesta darrera és “molt tancada”: la xarxa les obliga a prostituir-se en els seus propis clubs, pisos i ‘karaokes’, i els clients també són de la mateixa nacionalitat, mentre que les màfies romaneses, que exerceixen la violència i l’engany, les mantenen en clubs o al carrer.

LA PANDÈMIA: ABANDONADES A LA SEVA SORT

Unes víctimes d’explotació sexual que tampoc han estat alienes a les terribles conseqüències del coronavirus. I és que, malgrat que durant aquests mesos l’activitat d’aquestes xarxes criminals ha disminuït, la vulnerabilitat d’aquestes dones ha crescut de manera exponencial, ja que molts dels locals ha tancat i elles s’han quedat sense cap classe d’ingrés.

“En molts clubs han estat abandonades”, explica la Guàrdia Civil, que revela que, en coordinació amb les ONG, han acudit a aquests establiments “a dur-los menjar i aigua” durant la pandèmia: “hem fet una labor totalment humanitària”.

ALTRES FORMES DE VIOLÈNCIA

El tràfic d’éssers humans es lucra de la prostitució, però també es manisfesta a través d’altres formes terribles de violència contra la dona. Una “aberrant” és el matrimoni forçós de menors, assegura el responsable de la Guàrdia Civil.

A Espanya s’han detectat casos de menors de Romania, el Pakistan o el Marroc en què els pares havien acordat el seu matrimoni i que moltes vegades acaben sent denunciats, no per la situació “degradant” de la menor, sinó perquè no cobren la quantia convinguda.

Utilitzar menors per a cometre furts és una altra forma de violència contra la dona. La Guàrdia Civil ha desarticulat a un grup búlgar que, d’acord amb els pares d’aquestes noies, les utilitzaven per a dur a terme petits robatoris. “Quant millor furtava la nena, més pagaven als pares”, indica Calvo.

Durant aquest 2020, els agents també han detectat un nou “modus” d’explotació: dones centreamericanes (hondurenyes i nicaragüenques, principalment) duites a Espanya amb falses ofertes de treball com a internes en famílies -que desconeixien la situació- i a les quals llevaven tots els diners.

“El tràfic d’éssers humans en qualsevol de les seves formes és el delicte més greu que pot haver-hi. És l’esclavitud del segle XXI”, assegura Calvo.

23/11/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris