cultura

‘Las niñas’ i ‘Antidisturbios’ triomfen en els Premis Forqué

La primera gran cita cinematogràfica de l'any s'ha celebrat amb mesures anti-covid com la restricció de l'aforament a menys del 20% a l'auditori


“Las niñas”, opera prima de la saragossana Pilar Palomero i “Antidisturbios” de Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña s’han coronat aquesta nit com a millor llargmetratge de ficció i millor sèrie respectivament en la 26 edició dels Premis Forqué que concedeixen els productors audiovisuals associats en EGEDA.

La primera gran cita cinematogràfica de l’any s’ha celebrat en el Palau Municipal de IFEMA d’un Madrid encara afectat per les conseqüències del temporal Filomena, i amb mesures anti-covid com la restricció de l’aforament a menys del 20% a l’auditori (al voltant de 300 convidats), distància de seguretat i màscares tant a l’auditori com en la catifa vermella.

Ambientada a Saragossa en 1992, “Las niñas” s’endinsa en l’univers d’una adolescent que estudia en un col·legi de monges, les seves relacions d’amistat i amb la seva mare soltera. La pel·lícula es va estrenar en la Berlinale i en el Festival de Màlaga va guanyar el premi principal, la Biznaga d’Or.

Quant a “Antidisturbis”, una ficció de Movistar+ que mostra el dia a dia d’aquests controvertits professionals, és la primera sèrie que inscriu el seu nom en el palmarès dels Premis Forqué, fins ara centrats en el cinematogràfic.

Els premiats recollien les estatuetes d’una peanya situada en l’escenari, per a evitar el contacte físic. Javier Cámara i Patricia López van rebre les de millor actor i actriu de cinema; el primer, que no va poder acudir personalment, per la comèdia “Sentimental” de Cesc Gay, en la seva cinquena nominació als Forqué i la primera vegada que ho guanya.

L’actriu basca, molt emocionada, sí que va pujar a l’escenari de IFEMA a recollir el guardó pel seu treball en “Ane”, un drama mare-filla del debutant David Pérez Sañudo.

En sèries, les millors interpretacions reconegudes van ser les de Hovik Keuchkerian pel seu paper de cap d’esquadró a “Antidisturbios” i Elena Irureta per “Patria”.

Keuchkerian va posar la nota més commovedora de la nit en demanar al públic que es posés en peus per a mantenir un minut de silenci com a gest de respecte i record a les víctimes del covid-19, mentre que Irureta, que va rebre una enorme ovació, va trencar el protocol en demanar a la seva companya de repartiment Ane Gabarain, també nominada, que l’acompanyés en l’escenari.

El premi a millor pel·lícula llatinoamericana va ser per a la mexicana “Nuevo Orden” de Michel Franco, una brutal distopia que posa la lluita de classes en primer terme i que va obtenir el Gran Premi del Jurat en el passat Festival de Venècia.

I en l’apartat documental, el premi va ser per a “El año del descubrimiento” de Luis López Carrasco, una pel·lícula que igual que “Les nenes” es remunta a l’Espanya de 1992, però en el seu cas per a plantejar una anàlisi del passat i present de la classe obrera espanyola, mitjançant el record de les revoltes que van fer cremar el parlament murcià aquell any.

El palmarès el completen “Yalla” de Carlo D’Ursi com a millor curtmetratge, una història de denúncia sobre la situació dels nens en la franja de Gaza, i “Uno para todos” de David Ilundain, Premi al Cinema i Educació en Valors, atorgat en col·laboració amb la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció.

La gala presentada per Aitana Sánchez-Gijón i Miguel Ángel Muñoz va retre homenatge a tots aquells sectors de la societat que han estat claus durant l’època de confinament. Representants de la sanitat, treballadors de supermercats, els cossos de seguretat o els transportistes van pujar a l’escenari per a presentar els premis, posant al públic a aplaudir-los dempeus.

L’honorífic, la Medalla d’Or d’EGEDA va ser per a Fernando Colomo i Beatriz de la Gándara, que porten produint conjuntament des de 1993 i que han tirat endavant les òperes prevals de directors avui consagrats com Mariano Barroso, Icíar Bollaín o Daniel Calparsoro a més de la filmografia del propi Colomo.

El director de “Bajarse al moro” va assegurar que és “un honor” rebre un premi amb el cognom Forqué i va reconèixer el treball dels organitzadors d’aquest acte “per totes les dificultats que comporta l’any més difícil i complicat”.

De la Gándara va expressar el seu agraïment i el seu desig de continuar treballant al cinema, “encara que sigui difícil”, i aprenent en un ofici que requereix “molta paciència, tenacitat i humilitat”.

La gala, retransmesa per La 1 de RTVE, va arrencar amb un monòleg de Imanol Arias recordant la importància que ha tingut la cultura en l’últim any de pandèmia i un número musical de Pablo Alborán fent una versió amb piano de “What a wonderful world”, al qual han seguit altres números musicals de Pablo López o el director d’orquestra Luis Cobos.

Per la catifa vermella van desfilar nominats i presentadors, entre ells Mario Casas, Raúl Arévalo, Javier Calvo, Javier Ambrossi, Natalia de Molina, Álvaro Morte o Belén Cuesta; i autoritats com el ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, el vicepresident de la Comunitat de Madrid Ignacio Aguado i el president d’EGEDA, Enrique Cerezo.

Cerezo va manifestar que la celebració d’aquesta gala és una mostra de suport a la cultura i de reconeixement al paper que ha jugat durant la pandèmia i el confinament per a mantenir els ànims

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

La companyia ‘Desencaixades’ reestrena la seva obra ‘Cossos i Caretes’ al teatre de Sant Lluís

Lucía Sas, Marie Tholon i Adriana Aguilar parlen de la por i de com la Covid ha capgirat les vides...

Mor Antoni Caimari, fundador d’ACA i compositor de música contemporània

Ha mort a l'edat de 77 anys, ja que patia de feia un temps una degeneració física i cognitiva

Anglada i Cerezuela estrenen ‘Somos demasiados’

"Somos demasiados" és el primer llençament d'un total de 4 cançons que la parella publicarà en els pròxims mesos

El Museu d’art contemporani d’Alaior s’inaugurarà el 17 de juny

L'antic centre de gravat Xalubínia es prepara per rebre les obres de Miró, Tàpies i Barceló