X

L’assetjament a la professora de La Salle, un fet amb precedents i arrels a les Illes

La Unió Obrera Balear fa repàs d'altres casos en què s'han denunciat les pressions sobre docents per part de particulars, entitats i partits polítics

29/11/2022

L’assetjament a la professora de La Salle, un fet amb precedents i arrels a les Illes

16

Al temps que ha sol·licitat la convocatòria urgent de la comissió permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari per acordar la convocatòria “d’accions unitàries de suport a la companya de La Salle assetjada per part de l’extrema dreta”, la secció d’Ensenyament d’Unio Obrera Balear (UOB) ha fet inventari -arran d’una petició d’IB3 Notícies-, dels casos similars que ha denunciat públicament el sindicat i que consten als seus arxius.

El més recent en el temps, i anterior al de la setmana passada al col·legi concertat palmesà, és de l’IES Puig de sa Font de Son Servera de final de setembre quan la UOB va denunciar “l’assejament per part de Plis Educación i Vox a través de les xarxes socials, WhatsApp i correu electrònic” d’un professor de Llengua i Literatura Catalanes que “com a decisió didàctica” va ignorar un alumne que va adreçar-se a ell en castellà al passadís del centre.

“Els professors estam obligats a transmetre valors, entre els quals el respecte i la no discriminació… S’ha discriminat i fet befa en públic d’un alumne per parlar en castellà”, va declarar la llavors presidenta de la representació docent activista a favor del Tractament Integrat de Llengües (TIL) i exdiputada de Ciutadans, Olga Ballester.

Abans, el febrer del 2019, l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) denunciava públicament “els atacs contra docents i els intents reiterats d’alguns col·lectius en contra de l’educació en català, la convivència als centres escolars i la cohesió social a Eivissa”.

Havia sortit a la llum, a partir de la denúncia d’un pare, que un mestre de Llengua Castellana de l’eivissenc CEIP Can Raspalls de Sant Jordi es disfressava de pallasso i es feia dir Godofredo per impartir la seva assignatura en consonància, s’explicà, amb l’estratègia docent al centre “per no confondre els alumnes davant l’ús de diferents llengües per part del professorat”. El denunciant però considerava que la intenció era ridiculitzar el castellà.

La pressió pública contra el treballador va rebre l’oposició de l’Associació de Mares i Pares i la FAPA, a més de les de docents i de directors de primària i secundària d’Eivissa, que n’articularen un manifest.

Llaços grocs

El 2018, coincidint amb el primer aniversari del primer d’octubre’ català, partits “constitucionalistes” varen denunciar els instituts de Marratxí, Sineu i Felanitx per accions que hi estaven relacionades.

“En el cas de l’IES Marratxí, -recorda ls UOB- els ultraespanyolistes pretengueren criminalitzar una docent a qui acusaven d’haver repartit llaços grocs als alumnes, quan en realitat es tractava d’una activitat voluntària en temps de pati organitzada per un sindicat d’estudiants. A més, la professora no repartia llaços sinó que n’hi demanaven”.

Els alumnes varen llegir un manifest a favor dels drets democràtics. Es recorda que, mentrestant, altres cridaren ‘Visca Espanya”.

Els consells escolars de les Illes Balears i de Mallorca ja havien aprovat llavors resolucions de rebuig contra “les calúmnies, difamacions i atacs al prestigi de la comunitat educativa” i a docents en particular.

Vox reclama visitar centres

Els sindicats docents i la comunitat educativa es queixa també de la intromissió política i “la caça de bruixes” en contra d’àmbit polític. Se’n posa com a cas paradigmàtic -TIL i decret de símbols, al marge- que entre final de 2019 i principi de 2020, membres del grup parlamentari Vox feren valer la seva potestat com a representants públics al Parlament, per exigir l’entrada a determinats centres en el marc de les seves acusacions de “discriminació lingüística i adoctrinament”.

La Unió Obrera rememora el cas concret de l’assemblea de professors de l’IES Can Peu Blanc de sa Pobla a la qual va donar suport en el seu rebuig en aquesta visita.

Finalment, la Conselleria d’Educació va determinar que les visites haurien de ser en horari no lectiu per no entorpir l’activitat educativa i la formació política va desistir de la seva intenció inicial, tot amenaçant dedur als tribunals la condició imposada.

Banderes d’Espanya a les aules

Abans del succeït a La Salle, la presència de la bandera espanyola a les aules ja va transcendir a l’opinió pública amb motiu de l’exhibició que en van fer alumnes del col·legi concertat Llaüt, a Palma, retratats per un professor – suspès deu dies de sou i feina– mentre feien la salutació feixista.

Vídeo Samantha Hudson 

Interpel·lat igualment sobre casos de professors que han patit la pressió social per actuacions dins el centre educatiu on treballen, l’Stei recorda el d’una professora del batxillerat artístic a l’IES Josep Maria Llompart que va posar bona nota al treball audiovisual d’una alumna que després seria famosa, Samantha Hudson. En el vídeo menystenia l’Església i altres símbols religiosos i denunciava el posicionament d’aquesta institució davant l’homosexualitat i la diversitat de l’orientació sexual.

29/11/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT