Illes Balears
Els centres de salut tornen a poc a poc a la normalitat amb la nova estratègia COVID, tot i que mantenen un 30% de cites telefòniques
07/04/2022
8
L’Atenció Primària recupera en un 70 per cent les cites presencials a les Balears. El canvi d’estratègia davant la pandèmia ha fet que a poc a poc es recuperi la normalitat als centres de salut, tot i que encara hi ha una part de les consultes, un 30 per cent, telefòniques. El motiu és que es manté el circuit separat per als positius de COVID i això ocupa part de la jornada laboral de la plantilla. Segons Miquel Caldentey, gerent d’Atenció Primària a Mallorca, la cita telefònica continuarà, però només per a perfils determinats. “Els nins i les persones grans s’han d’atendre”, ha dit Caldentey a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio.
De moment, les demores causades per la pandèmia s’han superat. De ple en la sisena onada, a principi d’any, els centres d’atenció primària mallorquins arribaren a tenir 300 professionals de baixa per COVID. Això, unit a l’encara estricte protocol mèdic i infermer d’atenció, desesperava més d’un usuari. Ara, diu Caldentey, s’ha recuperat la concessió de cita en 24/48 hores. “Si demanes hora i trobes que la demora és massa llarga, pots demanar cita urgent. Ens proposam que el pacient pugui accedir al centre de salut fàcilment”.
Les Pitiüses són les que més han recuperat l’atenció principal, un 80 per cent de les consultes es fan cara a cara. A la resta d’illes, el nombre de consultes presencials arriba al 70 per cent.
OPINIONS VARIADES DELS PACIENTS
IB3 Notícies ha visitat el centre de salut Emili Darder del Nou Llevant, a Palma. Allà, opinions diverses dels pacients, depenent de l’experiència pròpia. “Ha anat tot beníssim, molt bé”; “Tarden molt si telefones, però si vens et donen cita tot d’una”; “Trob que s’estorben, tot i que fa uns mesos tardaven més”.
Sí que hi ha unanimitat en el canvi d’ambient que es respira als centres de salut, en el sentit de manco por de contagiar-se, ara que han passat els pics més alts d’afectació del coronavirus… De tota manera, el manteniment de la mascareta a instal·lacions sanitàries, ara que se’n retirarà l’obligació a molts d’interiors, és percebut pels pacients com una “garantia de seguretat”.
Al Centre d’Atenció Primària d’Andratx han deixat enrere, de moment, el pitjor de la pandèmia però no les demores en les cites de pacients. Tampoc les estretors quant a la disponibilitat de personal que denuncien els sindicats. “Quan hi ha una baixa sobrevinguda de qualque col·lega, la resta hem de cobrir-lo, fins i tot doblant torns, perquè els pacients tenen una cita a l’agenda”, explica Isabel Orlandis, metgessa de família andritxola i vocal d’Atenció Primària al Sindicat Mèdic de les Balears (SIMEBAL). Aquesta professional sanitària estima que al seu lloc de treball (quatre metges de família, un pediatre i un responsable de la Unitat Bàsica de Salut) fan falta “com a mínim” dos metges de reforç. Això per pal·liar una ràtio de “2.200 targetes sanitàries per doctor, quan les societats mèdiques recomanen que se situï en entre 1.200 i 1.500”.
“La llista d’espera que tenim aquí és bastant desastrosa, entre deu i quinze dies de demora” – diu Orlandis, que explica que com que la gent “no vol esperar”, acudeix a Urgències “i moltes de vegades col·lapsa el centre”. Reclama “ser responsable i acudir-hi només si realment es pateix una urgència”.
MÉS RECURSOS
La situació de l’Atenció Primària, després de les crisis més agudes de la pandèmia, ha condicionat el dèficit històric de recursos que pateix. El gerent, Miquel Caldentey, diu que es va fent camí i que en cinc anys ha augmentat un 35% el pressupost; tot i això, reconeix que el finançament de l’IB Salut és un 6 per cent inferior al que demanen els professionals dels sindicats.
Segons dades oficials, en tres anys s’han sumat al circuït 936 professionals, entre metges i infermers. De 21 metges residents l’any 2015, s’ha passat a 50. I de dos o tres infermers, a 18.
07/04/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
