Illes Balears
L’Audiència confirma que Gabriel Le Senne serà jutjat per un delicte d’odi
El president del Parlament, segona autoritat de les Balears, s'asseurà al banc dels acusats per l'esqueixada que va fer a la foto de les Roges del Molinar en un ple a la cambra autonòmica
02/06/2025
Isaac Buj / Europa Press
156L’Audiència Provincial de les Balears ha confirmat que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà jutjat per un presumpte delicte d’odi quan va rompre una fotografia de les Roges del Molinar quan expulsà les dues diputades socialistes, membres de la Mesa, Pilar Costa i Mercedes Garrido. En una interlocutòria, el tribunal ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per Le Senne contra la decisió que va prendre el jutjat d’instrucció número 1 el qual acordà el seu processament per considerar que els fets investigats podrien ser constitutius d’un delicte d’odi.
Es tracta d’un judici sense precedents, segons afirma l’entitat Memòria de Mallorca, que per primera vegada a Espanya, un alt càrrec institucional és jutjat per un delicte penal per ofendre a víctimes del franquisme. Per la seva banda, Le Senne, a través d’un comunicat, manté que, durant aquell ple, actuà amb la intenció d’aplicar el reglament i en resposta a “queixes de grups parlamentaris”, tot i que esquiva esmentar l’esqueixada a la foto, un fet per la qual s’asseurà al banc dels acusats per un presumpte delicte d’odi.
Recurs desestimat
L’Audiència en la seva resolució desestima tots els motius al·legats per la defensa de l’investigat i exposa que les qüestions relatives a “la suficiència dels indicis de la conducta investigada s’han de resoldre en fase de judici oral”. El tribunal considera que no es pot arxivar la causa perquè les qüestions plantejades per la defensa de Le Senne “són pròpies de la vista pública”, diu l’Audiència, “en existir indicis sobre la possibilitat que els fets investigats haguessin succeït” com ho relata el jutge instructor de la causa.
Segons la resolució, “la defensa de l’investigat no sol·licita davant aquest tribunal, segons hem vist anteriorment, que realitzi una valoració sobre si els fets investigats poden ser considerats, per si mateixos, constitutius de delicte”. Per tant, el recurs no incideix en “la rellevància penal dels fets investigats, sinó en qüestions relatives a la intencionalitat de l’investigat o sobre els indicis sobre els quals el jutge ha elaborat el seu relat de fets punibles, com ja hem exposat”. És per això que el Tribunal considera que els arguments de la part apel·lant no guarden relació amb la invocació d’un supòsit de sobreseïment lliure, sinó en la del sobreseïment provisional.
La querella es va presentar contra Le Senne després de la seva actuació durant el ple de 18 de juny de 2024, quan es debatia la derogació de la Llei de memòria democràtica de les Balears, quan dues diputades socialistes, Mercedes Garrido i Pilar Costa, membres de la Mesa del Parlament, es van negar a retirar unes fotografies de les Roges del Molinar que tenien aferrades als seus ordinadors. Després de cridar-les a l’ordre fins a tres vegades, el president allargà ell mateix el braç arrabassant la foto quan va demanar l’expulsió de les dues diputades. Garrido, aleshores, li va etzibar que no podia tocar el seu ordinador.
Le Senne, el passat 27 de setembre de 2024, quan va entrar als jutjats d’avinguda Alemanya per declarar com a investigat davant el jutge instructor del cas. / ISAAC BUJ
Notícies relacionades >
02/06/2025
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
Tanquen una de les naus de la granja avícola de Llucmajor per deficiències greus
Agricultura hi ha trobat greus problemes d'higiene i cadàvers de gallines i rates
