Illes Balears
Joan David Janer, expert en Dret Internacional, considera que seria possible si la comunitat justifica molt bé la funció social de la propietat. Els economistes, però, alerten de les conseqüències que ocasionaria limitar la inversió estrangera a les Illes.
01/11/2022
En ple debat sobre la limitació de la venda de cases a no residents, alguns experts opinen que sí que es podria fer si les Balears s’emparen en l’interès general de la funció social de la propietat. Els economistes, però, alerten de les conseqüències que suposaria limitar la inversió estrangera.
El Parlament de les Illes ja va aprovar una moció en què demana al Govern limitar la compra d’habitatges als no residents a més de restringir els vehicles de lloguer. La majoria de l’hemicicle qualifica d’insostenible el creixement turístic i de població dels darrers anys.
El 2009, Flandes, la regió flamenca de Bèlgica, ja va introduir una restricció en la compravenda d’habitatges. Aleshores el Tribunal de Justícia europeu la considerà contrària al tractat, ja que la Constitució Europea parla sobre la no discriminació per raó de nacionalitat, de la llibertat de residència i de la lliure circulació de capitals.Malgrat tot, obrí la porta a establir una limitació tot argumentant l’interès general. És per aquest motiu que el professor de Dret Internacional de la UIB, Joan David Janer, creu que les Balears podrien emparar-se en aquesta jurisprudència per restringir la compravenda d’habitatges a no residents, si bé és cert que reconeix que “és molt difícil” perquè “s’hauria de justificar, raonar, molt bé, l’existència d’un interès general que no podria ser aplicable a les quatres illes ni a tots els municipis”.
Si feim una ullada a la resta d’Europa, les illes Aland, a Finlàndia, Malta, Croàcia o fins i tot Dinamarca, tenen lleis que limiten la compra-venda d’habitatges a estrangers. Aquests casos, però, no són aplicables aquí a Balears perquè aquests estats, quan es van incorporar a la Unió Europea, incorporaren aquesta possibilitat als seus tractats. “Això Espanya no ho va fer l’any 1986 quan es va incorporar a la UE”. “Aleshores ningú no s’esperava que la inversió estrangera podria derivar en aquesta situació”, puntualitza Janer.
Però hi hauria encara una altra opció. Segons Janer, s’està focalitzant en la part de la compra,és a dir, “un tercer no pot comprar”, però es pot invertir els termes i dir “que un no pot vendre a estrangers”. Tot i que aquí, hi ha economistes que alerten de les conseqüències que suposaria limitar la inversió estrangera a la comunitat.
Segons el professor d’Economia de la UIB, Toni Alcover, hi ha cases a Balears que poden costar entre 8 o 10 milions d’euros i que poden generar “200.000 euros a l’any a l’economia balear”. Alcover afirma que “no ens adonam d’aquests doblers perquè són beneficis una mica ocults”.
El debat està servit, i no només a les Illes. Àmsterdam també ha plantejat limitacions per frenar l’especulació immobiliària. Més enllà d’Europa a partir de l’1 de gener el Canadà també incorporarà restriccions a la compra d’habitatges per part de no residents.
Yllanes demana “pressionar” el govern central per poder limitar la compra d’habitatges a no residents
El PSIB demana cautela sobre la limitació de compra d’habitatges a no residents: No s’han de generar falses expectatives”
MÉS demana a la Comissió Europea que limiti la compra d’habitatges als no residents a Balears
01/11/2022
L'Ajuntament acusa el propietari del local i els oganitzadors, la penya Rezaga2, d'alterar la convivència ciutadana i d'embrutar l'espai públic
Entrevista al grup de persones de Mallorca i "de professions dispars" per conèixer de primera mà les intencions que tenen, en un moment en què s'ha començat a qüestionar el seu compte actiu a xarxes socials i web per part d'autoritats britàniques
Sense tenir carnet, circularen i anaren de festa amb el vehicle, que posteriorment abandonaren
El taller forma part de les estades lingüístiques que l'Institut Ramon Llull organitza cada any a Mallorca
