X

Balears, la tercera comunitat amb manco habitatges en propietat

Dues de cada tres persones són titulars d'un immoble mentre que gairebé una de cada quatre, viu de lloguer

23/02/2023

Balears, la tercera comunitat amb manco habitatges en propietat

La ciutat d'Eivissa vista des del port

10

Dues de cada tres persones de les Illes (66%) té una casa o un pis en propietat, una proporció inferior a la mitjana de la resta d’Espanya que és del 75% i situa l’arxipèlag en el tercer lloc entre les regions amb un menor volum d’habitatges propis.

Vist d’una altra manera: gairebé una de cada quatre persones (23,5 %) viu de lloguer a les Balears. Només hi ha per damunt Melilla, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). I el cost de l’arrendament tampoc és minso, sobretot a l’estiu quan la demanda de potencials llogaters assoleix el màxim desequilibri amb l’inferior oferta.

L’elevat preu de l’habitatge i la major rigidesa dels bancs a l’hora de concedir crèdits hipotecaris en són una de les causes. Com també ho és l’encariment del cost de la vida en general que resta estalvis, especialment als joves, per fer front al pagament d’entrada.

Sortats en contraposició hi ha l’11’5% d’hereus o donats d’un immoble (un punt més que la mitjana estatal), sempre que les càrregues i obligacions assumides no superin el benefici de gaudir-ne la titularitat.

“Proliferen les habitacions de lloguer, els casos de persones que viuen en caravanes… Amb sous mileuristes, és impossible accedir a l’habitatge”, exposa la vicepresidenta del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Balears, Natalia Bueno.

“Anar de lloguer no és necessàriament dolent quan qui opta per viure d’arrendament ho fa perquè li surt més a compte”, reflexiona el catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la UIB, Jesús González, i al·ludeix el cas de les persones que no viuen a les Illes tot l’any i només ho fan, per motius de feina, durant la temporada alta turística.

En qualsevol cas, assumeix aquest estudiós de les ciutats que la dificultat en l’accés a l’habitatge és un fenomen generalitzat avui dia que obeeix a l’ús especulatiu que ha pres i que genera un desajustament de preu entre l’oferta i la demanda “que el mercat no corregeix” (declaracions al programa Al Dia d’IB3 Ràdio).

L’intervencionisme i els guetos

Per això, González normalitza l’intervencionisme en preus a zones urbanes en tensió on només poden accedir les persones amb major capacitat adquisitiva. “No hem de tenir por d’intervenir, l’ordenació urbana en termes estrictament urbanístics o arquitectònics ja ho és”, diu.

Perquè més enllà del perjudici directe sobre les persones, també se’n veu afectada la ciutat que així es torna “manco cohesionada i més fracturada, més injusta en la distribució de l’espai i abocada a greus problemes de segregació social”.

El geògraf proclama que podem ser mitjanament optimistes perquè el debat polític sobre la problemàtica de trobar una llar hi és “i només això ja és positiu”. Quant a la possibilitat de limitar la compra d’immobles per part d’estrangers, enraona que “no és tant prohibir-ho a qualsevol, sinó a aquell amb intencions especulatives”


La problemàtica de l’habitatge a les Illes: tornar a casa dels pares per entrar en una hipoteca
Bona part dels sol·licitants d’una hipoteca no passa el filtre dels bancs

23/02/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT