Irene Sala i Guillem Deyà signen una mirada personal en format audiovisual de la figura d’un dels ceramistes més importants del nostre temps. Castaldo, que ha gaudit de l’amistat i el reconeixement d’artistes reconeguts com Joan Miró, Camilo José Cela, Blai Bonet o Baltasar Porcel, és pioner en el tractament de la frontalitat de les peces ceràmiques i en les seves formes, que du fins a límits insospitats.
Les formes infinites. Lluís Castaldo, essència i existència d’un ceramista
Una peça audiovisual que ressegueix la història d’un dels ceramistes contemporanis més importants i que beu de la influència de grans mestres com Llorenç Artigas i Antoni Cumellas. En el cas de Lluís Castaldo, la frontera entre vida i obra és tan fina que ha tengut el suport i l’amistat de reconeguts artistes com Joan Miró, Camilo José Cela, Blai Bonet i Baltasar Porcel. El documental està presentat i guionitzat per la periodista Irene Sala, sota la realització de Guillem Deyà. Tots dos comparteixen direcció d’una pel·lícula produïda per Espiral, coproduïda per IB3 i feta amb la col·laboració del Consell de Mallorca. El músic Joan Valent en signa la banda sonora original.
Lluís Castaldo és un creador inquiet i renovador, i un investigador i revolucionari. Reconegut en l’àmbit nacional i internacional, no ha cessat mai en la seva recerca i creació de noves peces i obres. Estudià Belles Arts a Barcelona i començà fent pintura, però aviat es passà a la ceràmica i, com si d’un cercle de vida es tractés, ara, a 88 anys, torna a pintar. Va ser pioner en la incorporació de la ceràmica en l’arquitectura i també en la frontalitat de les seves peces tornejades, que modula i fa créixer fins a límits insospitats. Castaldo i la seva obra tenen una connexió evident amb la seva terra, Sóller: beu dels seus colors i s’integra en els seus paisatges, fins al punt que la seva trajectòria artística segur que no seria la mateixa sense aquesta inspiració.
Una mirada personal a l’univers creatiu i personal de Lluís Castaldo
A més de fer justícia a l’artista mallorquí, aquest documental és una mirada personal al recorregut artístic i vital de Lluís Castaldo. I aquesta proposta s’aconsegueix a través de la presentació, la narració i les entrevistes d’una periodista, Irene Sala, i dels ulls d’un realitzador i creador audiovisual, Guillem Deyà. Sala proposa a l’espectador un viatge en primera persona, sense estridències ni personalismes, a la història de Castaldo. “M’agrada pensar que és com si agafés de la mà les persones que miren el documental, a elles les convid a acompanyar-me a parlar amb la gent que ha esdevingut imprescindible a l’hora de configurar l’univers creatiu i vital de Lluís Castaldo. Sovint els periodistes partim de tesis predeterminades a l’hora de fer la nostra feina i, evidentment, aquesta peça audiovisual és una aposta personal. Però tot i aquest punt de partida, no hi ha cap voluntat de personalismes ni d’explicar una història preconcebuda”. Deyà, per part seva, a més de codirigir i realitzar el documental, amb la Canon a la mà, capta tot allò que l’espectador no veuria d’una altra manera. “Volia oferir a l’espectador un documental en 360 graus, com les peces de Castaldo”, explica. “Hem compartit moltes hores amb Lluís Castaldo i amb el seu entorn, personal i artístic. Vull pensar que de tot plegat en sorgeix el bessó imprescindible per explicar qui és Lluís Castaldo”, explica Sala.
Les veus del documental
El mateix Castaldo és una de les veus més destacades del documental. Gràcies a les hores que l’equip ha passat amb ell ha estat possible copsar les fites més importants de la seva carrera, i també les anècdotes; tot allò que l’ha convertit en qui és: la seva família i també els amics. El jove ceramista, el seu principal hereu, Joan Pere Català, la seva filla, Blanca Castaldo, i la seva dona, Bel Suau, són alguns dels personatges clau de la peça. Però no hi falten els fills dels seus grans mestres, de qui ho va aprendre tot, Joanet i Mariette Artigas i Antoni Cumella; dels amics, com Camilo José Cela Conde, la seva secretària, Mabel Dodero o el pintor José María Sicilia, així com de veus destacades dins el món de la ceràmica, com el director del Museu Nacional de Ceràmica, Jaume Coll, o el director de la Revista Cerámica, Antonio Vivas. Castaldo va formar part d’una generació en què la cultura a Sóller va viure un moment àlgid. A més del mateix Castaldo, ho explica Pep Ensenyat, director del Museu Casal de Cultura de Sóller i fill d’un dels millors amics de Castaldo. També hi és present el crític d’art i amic de la infància, Pep Bauzá i Pizà, que va ser un dels promotors del nomenament de Castaldo com a Fill Il·lustre de Sóller. L’historiador i arxiver Toni Quetglas és l’encarregat de contextualitzar la figura en un moment històric, i el càmera Vicenç Matas, que l’ha seguit les darreres dècades, aporta tot un arxiu audiovisual de gran valor. També hi participen destacats ceramistes actuals, com Maria Àngels Domingo, Madola —amb qui va compartir la reconeguda exposició “Doce ceramistas españoles”— i l’amic i escriptor, Guillem Frontera. Va ser quan Frontera fou director del Solleric que Ses Voltes acollí una important exposició: “Matèria i forma”. També hi és present el seu vessant formadora. Mercè Alabern, professora de ceràmica de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma, parla dels anys en què compartiren tasca docent. L’equip s’ha desplaçat fins a Barcelona, Madrid, València i també fins a Sargadelos, a Galícia, que durant dècades va ser un important centre neuràlgic de cultura. Allà, Castaldo impartí cursos i passà feliços mesos d’estiu. La primera ceràmica mural, també molt destacada al llarg de la seva carrera, la va fer a petició de l’arquitecte García Ruiz, però amb qui més va treballar va ser amb l’arquitecte Josep Ferragut Pou. En destaquen molts, com el de l’emblemàtic edifici de GESA, el del Parc de sa Quarantena, el del banc de Bilbao… D’aquesta comunió entre arquitectura i ceràmica en parlen Judit Vega, directora de la UNED i estudiosa de l’obra de Ferragut, i Juan de Semenat, col·leccionista i net de l’arquitecte García Ruiz. Però si una obra ha transcendit la memòria col·lectiva és el mural que va fer d’una obra de Joan Miró al Parc de la Mar. Els artífexs, l’antic batle de Palma, Ramon Socias, i un dels arquitectes del Parc de la Mar, expliquen com es va gestar aquella col·laboració. El resultat és un relat fidedigne de qui és Lluís Castaldo: un home que mai no ha diferenciat feina i plaer, sinó que ha fet del seu taller ca seva i ha implicat la seva família en la seva passió, una passió que l’ha convertit en l’artista i l’home que és: amic dels seus amics i bondadós per sobre de tot. Aquest projecte també vol ser un reconeixement a una disciplina artística a la qual, en alguns moments de la història, li ha costat aixecar el vol i entrar també a les galeries per ser exposada.
Els lligams amb la seva terra: Sóller
La joventut de Lluís Castaldo ha estat lligada a uns dels moments de màxima esplendor cultural i artístic a Mallorca. El 1949 va començar fent feina al casino la Unió de Sóller, al qual eren assidus personatges tan destacats com els pintors Luis Castellanos, Josep Ventosa, Josep Puigdendolas, Celià o Juli Ramis, entre d’altres. El contacte amb aquest món va fer néixer en Lluís Castaldo la passió per l’art. A més, va ser membre fundador del Casal de Cultura durant la postguerra i ha vinculat tota la seva carrera a aquest indret mallorquí: és a la Vall on té el seu taller, des d’on fa brollar la seva creativitat i des d’on es relaciona amb el món de l’art. Per ca seva, una de les cases més modernes d’aquell temps a Sóller, obra de l’arquitecte Sebastià Gamundí, hi ha nombrosos referents culturals, que han compartit amb la família dies i vetllades, posant en comú temes artístics i altres de més mundans. Per això, entrar al món Castaldo és entrar a les entranyes del món cultural de les illes. “A través d’aquest projecte, obrim una finestra a l’esperit de l’artista per entendre i compartir el seu procés creatiu, on només el foc i el forn aporten l’atzar que Castaldo estudia i ressegueix mitjançant una feina metòdica i disciplinada”, conclouen Deyà i Sala.
