X

Les llengües cooficials s’estrenen al Congrés dels Diputats

El gallec ha estat la primera que s'ha sentit a la tribuna, durant la intervenció del socialista José Ramón Gómez, interrompuda per diputats de Vox, que han abandonat l'hemicicle

19/09/2023

Les llengües cooficials s’estrenen al Congrés dels Diputats

51

El Congrés dels Diputats ha estrenat aquest dimarts l’ús de les llengües cooficials durant els plens, en els quals per primera vegada es podran escoltar amb traducció simultània les intervencions que facin els diputats en català, euskera i gallec.

Els nacionalistes veuen, d’aquesta manera, complerta una de les seves velles aspiracions i un dels compromisos exigits per ERC i Junts per Catalunya a l’hora de donar suport a Francina Armengol com a presidenta de la mesa de la cambra baixa.

Les llengües cooficials protagonitzen, així, el primer ple de la XV legislatura, el qual, a partir de migdia, ha debatut precisament sobre la reforma del Reglament de la cambra per permetre’n l’ús en tota l’activitat parlamentària. Ple que coincideix amb un altre a Brussel·les sobre la proposta espanyola per fer del català, l’euskera i el gallec llengües oficials de la Unió Europea.

Els diputats d’ERC i Junts per Catalunya han utilitzat el català en totes les seves intervencions, mentre que els del PNB ja van avançar que emprarien indistintament, avui i en altres ocasions, el castellà i l’euskera, com fan habitualment en el parlament basc. “Anirem acomodant-ho en funció de les circumstàncies”, ha dit el seu portaveu parlamentari, Aitor Esteban.

Cosa semblant faran els parlamentaris d’EH Bildu, encara que ells han concretat que gran part de les seves intervencions les faran en euskera. Han insistit que implantaran els mateixos criteris bilingües que empren en la resta d’institucions autonòmiques i mítings.

Estimació del cost

La nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, va adquirir en la sessió constitutiva de les Corts el compromís de permetre-hi l’ús de les llengües cooficials perquè la diversitat lingüística arribés al ple com més aviat millor, malgrat les crítiques del PP i Vox, que consideren que és una decisió “imposada i sense consens”.

La cambra baixa ha destinat un màxim de 279.849 euros fins a final d’any per costejar les despeses derivades dels seus usos en els plens. No es tracta d’una previsió de despesa ja tancada, sinó d’una estimació del cost màxim que podria suposar l’aplicació d’aquesta mesura.

Com s’ha implementat?

El Congrés disposa d’una borsa de 12 traductors, treballadors autònoms que s’encarreguen també de les traduccions simultànies al Senat. Aquests professionals homologats facturaran per servei entre 80 i 100 euros per hora, segons fonts, i treballaran en remot, per la qual cosa durant els plens no seran presents ni a l’hemicicle ni en cap altra dependència de la cambra baixa.

Per a l’estrena aquest dimarts, es disposa de sis traductors, una xifra que en cada sessió pot variar en funció de les necessitats. El senyal del ple s’emetrà directament traduïda a través de les cadenes de televisió, les cabines de premsa i per reproducció en línia amb l’àudio original i la veu del traductor per damunt i amb subtítols en castellà.

Dins l’hemicicle hi haurà, a més, dues pantalles, una situada en la barana de la tribuna de premsa, i una altra en la de convidats, perquè els diputats puguin llegir els subtítols.

19/09/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT