X

Les roques de la serra de la Tramuntana revelen que va ser una zona de grans rius i planícies amb un clima tropical

Una de les troballes més interessants és que la fauna i la flora és similar a la que apareix en el centre d'Europa durant la mateixa època, la qual cosa revela una connexió biogeogràfica entre les dues zones

14/12/2021

Les roques de la serra de la Tramuntana revelen que va ser una zona de grans rius i planícies amb un clima tropical

19

Les roques de la Serra de la Tramuntana revelen un ecosistema divers amb gairebé 250 milions d’anys d’antiguitat, una zona de grans rius i planícies amb un clima tropical. Així ho ha conclòs una investigació liderada pel manacorí Rafel Matamales, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

Matamales, acabat de nomenar conservador del Museu Balear de Ciències Naturals, ha publicat una recerca sobre la fauna i flora d’aquesta zona en aquella època. En concret, l’estudi analitza unes de les roques més antigues de Mallorca, situades en diversos punts de la Serra.

Les roques vermelloses de la punta Roja (Estellencs) corresponen als dipòsits de grans rius de fa gairebé 250 milions d’anys. A Mallorca, aquest tipus de roques s’han fet servir tradicionalment com a pedra d’esmolar.

 

“Fa 247 milions d’anys, aquesta zona ara escarpada i abrupta de Mallorca tenia un aspecte molt diferent: hem d’imaginar una zona de grans rius i planes d’inundació amb un clima tropical“, ha explicat Matamales en un comunicat. La recerca mostra que fa gairebé 250 milions d’anys, en el període Triàsic mitjà, el planeta tenia un aspecte molt diferent a l’actual i la major part de la terra emergida estava agrupada en un únic supercontinent, Pangea.

En una zona pròxima a l’equador terrestre d’aquesta gran massa de terra es trobava el que, molt temps després, es convertiria en l’illa de Mallorca. En la nota de premsa s’explica que, pocs milions d’anys abans, la vida en la Terra va sofrir l’extinció més devastadora mai coneguda, un episodi de grans erupcions volcàniques que van provocar enormes emissions de gasos d’efecte hivernacle, desencadenant un canvi climàtic que va fer desaparèixer entre un 80 i un 95% de totes les espècies que hi havia en aquell moment.

Les condicions d’aquesta zona van permetre que les comunitats biològiques es recuperassin després d’aquesta gran extinció, com testifica la gran diversitat de flora i fauna fossilitzades en aquestes roques de Mallorca. “En els dipòsits corresponents a rius i tolles (embassaments d’aigua) -ha assenyalat l’investigador- hem trobat fòssils excepcionalment ben preservats de crustacis, insectes i peixos“.

En concret, s’han identificat quatre espècies de nimfes i dos adults d’efemeròpters, uns insectes emparentats amb les libèl·lules, ales de panerola (escarabats de cuina) i un peix. També abunden els concostracis, uns crustacis amb un aspecte que recorda al d’una petita cloïssa, encara que no estan emparentats amb els bivalves.

Nimfa d’insecte efemeròpter (esquerra) i concostraci (dreta) fossilitzats.

 

En els dipòsits corresponents a la plana d’inundació s’han identificat rastres d’escarabats, uns petits crustacis coneguts com triops, que encara a dia d’avui existeixen i es consideren fòssils vivents, i altres larves d’insectes. Fins i tot s’han trobat petjades de quatre rèptils diferents, semblants a les salamandres actuals, prop d’un d’aquests antics rius.

La flora associada a aquest ambient es caracteritzava per la presència de falgueres, cues de cavall (equisetàcees ) i coníferes. Fins i tot s’han trobat cons de coníferes (pinyes) que encara contenen pol·len.

“Tota aquesta flora i fauna, conjuntament amb la informació que ens proporciona la geologia, ens fa pensar en un ambient amb molta aigua circulant i també zones amb tolles i aigua estancada durant l’estació humida, que probablement s’assecaven parcialment durant l’estació seca”, afirma l’investigador.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta recerca és que la fauna i la flora és similar a la que apareix en el centre d’Europa durant la mateixa època, la qual cosa revela una connexió biogeogràfica entre aquestes dues zones, encara que estaven separades per una gran serralada que s’estenia per gran part de l’actual Europa.

Per tant, o bé aquestes muntanyes no eren prou altes per a impedir el trànsit de la flora i la fauna, o bé hi havia corredors que permetien la circulació dels animals, segons aquest estudi.

A més de Matamales, l’equip de recerca ha estat format per Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d’Espanya, CSIC), Eudald Mujal (Staatliches Museum für Naturkunde Stuttgart), Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona), Frank Scholze (Institut für Geowissenschaften, Friedrich-Schiller-Universität Jena), Josep Juárez (Museu Balear de Ciències Naturals), i Àngel Galobart i Josep Fortuny (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont).


Les Balears no són illes volcàniques com les Canàries

14/12/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT