L’Hora-D d’aquesta setmana tracta sobre què suposa per a moltes dones del món ser fadrines a l’actualitat. Recorrerem la història de cinc dones en quatre ciutats diferents: Manu, barcelonina de 40 anys; Jules, que viu a Melbourne i en té 30; Melek, d’Istanbul i amb 28; i dues dones de Xangai, Yang, de 35 i Shu, de 34. A més de les seves històries, disposarem de l’opinió d’experts i la veu de la codirectora Mariona Guiu, que marca l’inici del viatge.
La conclusió és molt clara: l’estigma contra les dones fadrines, la connotació que continuar fadrina és alguna cosa negativa a partir de certa edat, persisteix. El motiu és en l’arrelada creença que, si estan soles, és perquè s’han equivocat o no han fet les coses bé. En l’afany d’intentar destapar l’estigma de ser dona fadrina a partir de certa edat i amb la voluntat d’entendre com es viu la fadrinesa femenina internacionalment, la peça és un conjunt d’experiències de dones que proposa reflexionar sobre el lloc de l’amor avui, en aquest món de relacions per encàrrec en línia i on l’individualisme és el centre de l’equació.
