Les dades de la crisi migratòria a les Illes Balears
Evolució de l'arribada de migrants a l'arxipèlag
L'ús del català agafa múscul a les xarxes, on els creadors de continguts l'empren de cada vegada més
De cada vegada més, els catalanoparlants giren la llengua, de tal manera que els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües. És una conducta que s’observa en la població general i també entre els joves d’entre 15 i 29 anys.
Amb tot, hi ha escenaris en què el català resisteix millor: “La Part Forana de Mallorca i Menorca”, apunta Xisca Castell, del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB). És en aquests sectors, de fet, on els parlants de castellà experimenten més amb la nostra llengua. Un territori, també, en què el català es fa fort és a l’esfera digital.
Els creadors de continguts han fet molt per la normalització de la llengua pròpia entre els joves. També les xarxes i la música. Poca oferta hi ha, en canvi, de pel·lícules, sèries o videojocs.
L’escola, la universitat i la funció pública han estat, a més, ambients que han reforçat l’ús de la llengua pròpia.
Són dades extretes d’un estudi qualitatiu de l’ús del català entre el jovent encarregat per la Direcció General de Política Lingüística, que aporta algunes recomanacions: “Emprar el català sempre, a no ser que no ens entenguin”, suggereix Maria del Mar Vanrell, coautora de l’estudi. I sobretot, no triar la llengua d’interacció per l’aspecte de la persona.
Evolució de l'arribada de migrants a l'arxipèlag
A les 5.53 hores ha nascut a Can Misses el primer nadó de les Pitiüses, Marwa Udari Checa
Una dona de 71 anys ha mort ennuegada amb el menjar
70 caravanes de l’associació Caravaning Oasis s'han reunit per acabar el 2025 i començar l'any nou