‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
L'ús del català agafa múscul a les xarxes, on els creadors de continguts l'empren de cada vegada més
De cada vegada més, els catalanoparlants giren la llengua, de tal manera que els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües. És una conducta que s’observa en la població general i també entre els joves d’entre 15 i 29 anys.
Amb tot, hi ha escenaris en què el català resisteix millor: “La Part Forana de Mallorca i Menorca”, apunta Xisca Castell, del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB). És en aquests sectors, de fet, on els parlants de castellà experimenten més amb la nostra llengua. Un territori, també, en què el català es fa fort és a l’esfera digital.
Els creadors de continguts han fet molt per la normalització de la llengua pròpia entre els joves. També les xarxes i la música. Poca oferta hi ha, en canvi, de pel·lícules, sèries o videojocs.
L’escola, la universitat i la funció pública han estat, a més, ambients que han reforçat l’ús de la llengua pròpia.
Són dades extretes d’un estudi qualitatiu de l’ús del català entre el jovent encarregat per la Direcció General de Política Lingüística, que aporta algunes recomanacions: “Emprar el català sempre, a no ser que no ens entenguin”, suggereix Maria del Mar Vanrell, coautora de l’estudi. I sobretot, no triar la llengua d’interacció per l’aspecte de la persona.
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment