X

L’OCB demana la suspensió cautelar del Pla pilot d’elecció de llengua als tribunals

L'objectiu és que el pla no pugui aplicar-se el pròxim curs escolar en l'etapa de primària 

17/05/2024

L’OCB demana la suspensió cautelar del Pla pilot d’elecció de llengua als tribunals

Imatge d'arxiu.

L’Obra Cultural Balear ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears contra el pla pilot de lliure elecció de llengua de la Conselleria d’Educació i Universitat i ha demanat la seva suspensió cautelar. L’objectiu de l’entitat amb aquest recurs és “que el pla de segregació lingüística no pugui aplicar-se el pròxim curs escolar en l’etapa de primària, com pretén la Conselleria d’Educació”, ha explicat en un comunicat. L’OCB considera que aquest pla és “clarament contrari a la legalitat vigent” i que “pot causar greus perjudicis a la comunitat educativa” i al sistema educatiu balear en conjunt.

El recurs és contra la resolució del conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, del passat 19 d’abril, per la qual es va aprovar el ‘Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria de les Illes Balears a partir del curs 2024-2025’. L’OCB demana la seva suspensió per considerar-ho “nociu, il·legal i no equitatiu”, i perquè no entri en vigor fins que es resolgui el plet, una petició a la qual el TSJIB haurà de respondre en els pròxims dies o setmanes.

El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha subratllat que l’aplicació d’aquest pla “suposaria, per primera vegada en la història, la separació dels alumnes per raó de llengua sense cap criteri pedagògic que el justifiqui, una segregació que està clarament prohibida per la Llei de normalització lingüística i la Llei d’educació de les Illes Balears, i que posaria en risc la convivència i la cohesió social de la comunitat educativa”. També adverteix que la separació “podria crear subgrups lingüístics, afectar el rendiment escolar i beneficiar només els grups i els centres que finalment obtinguin els recursos addicionals”, com més materials i professors, promesos per la Conselleria.

En el recurs, l’entitat afirma que el pla és incompatible amb el model educatiu vigent de la comunitat autònoma, denominat de “conjunció lingüística” o “bilingüisme integral”, reiteradament avalat pel Tribunal Constitucional i els tribunals ordinaris. L’OCB recorda que els encarregats de decidir les regles que determinen la llengua en la qual s’imparteixen les diverses matèries són els poders públics. Les famílies participen en el procés d’elaboració dels projectes lingüístics, però no tenen una facultat d’elecció de llengua, que només està legalment reconeguda, de manera limitada, en la denominada primer ensenyament.

L’OCB també alerta que el pla vulnera el Decret de Mínims en relació amb les matèries que han d’impartir-se en català, i diu que aplicar-ho suposaria una interferència en l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, “a causa de l’ona de modificacions precipitades dels projectes lingüístics de centre que pretén la Conselleria”.

Quant a l’al·legació que no és equitatiu, asseguren que la dotació addicional de recursos està pensada només per als centres que ja disposin d’espais i mitjans adequats, perquè són els únics que es poden acollir, “és a dir, per a aquells que puguin organitzar una doble línia educativa en català i castellà”.

A més del recurs contenciós administratiu presentat als tribunals per l’entitat, d’acord amb una enquesta elaborada per l’STEI Intersindical, més del 90% dels col·legis públics no s’adheririen al pla. Unes dades que, segons el sindicat, posen de manifest el rebuig de la comunitat educativa al que anomenen un “despropòsit pedagògic”.

El Govern, per la seva part, respecta la decisió de l’OCB i la dels centres que decideixin no afegir-s’hi, però continua defensant-ne la legalitat.

Notícies relacionades >

17/05/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT