L’Oceanogràfic, a la recerca de nacres vives

Els investigadors han trobat indicis d'hibridació entre les nacres en perill d'extinció i les nacres de roca a Cabrera 

La setmana passada un bussejador va localitzar una nacra viva a Eivissa. Fa uns anys no hauria significat res, però ara el Centre Oceanogràfic de Balears ho aplaudeix. S’afegeix als 4 exemplars de Menorca, 3 de Mallorca i 2 de Cabrera: en tenen 10, en total, de localitzats.

Demanen als ciutadans que, si en veuen alguna de viva, si poden en facin una fotografia i els ho notifiquin a ells mateixos o al web d’Observadores del Mar.

Aquestes nacres són supervivents del patogen que, des del 2016, ha eliminat el 99% de la població que hi havia al Mediterrani. Abans, assegura la investigadora Maite Vázquez, n’hi havia milions, a les Balears.

Encara no saben d’on ve el patogen que gairebé ha exterminat l’espècie, però Vázquez adverteix que “el canvi climàtic i les i actuacions de l’ésser humà a la mar acceleren tots els processos.”

Només resisteixen poblacions de nacres al mar Menor i al delta de l’Ebre. El patogen no hi entra perquè la salinitat és molt diferent. Aquestes poblacions i els individus resistents són l’esperança per al futur de l’espècie.

Ara, a Cabrera, han trobat indicis d’hibridació entre la nacra en extinció, la ‘Pinna nobilis’, i la nacra de roca, la ‘Pinna rudis’. Comença una nova investigació per saber més d’aquesta espècie clau per a l’ecosistema.

Les nacres viuen a la posidònia, filtren aigua i la seva closca és l’hàbitat de fins a 150 espècies diferents.

El patogen que ha matat el 99% de les nacres a les Balears s’estén al Mar Menor
Localitzats vuit exemplars vius de nacra a Mallorca i a Menorca
Dos pescadors submarins troben una nacra viva a la costa Nord de Menorca