Neus vol que la seva reclusió forçada per l’accident sigui, com a mínim, productiva, i després de fer-hi voltes va per feina amb el treball de final de màster que té pendent. Com passa sovint, però, quan no ens fa ganes fer alguna cosa, som capaços de trobar qualsevol tasca importantíssima per evitar fer el que toca. Neus troba un call a la seva mà generat per l’ús continuat de les crosses, així, té una nova missió, desfer-se’n.
Per la seva banda, Lluís comença a muntar amb Vivian l’espectacle dels seus 25 anys de carrera. De tot d’una estan motivadíssims, però ràpidament s’adonen que no és gens fàcil deixar de banda allò que “es fa sempre” a Mallorca, i que per ser originals hauran de fer molta feina.
Isabel i Pasquale han sortit de cap de setmana a un hotel rural; i Neus, tota sola a ca seva, troba que és millor telefonar a un xinès perquè li duguin menjar a casa, que dinar del que li ha deixat preparat Isabel. El ding-dong d’un conegut repartidor l’enxampa en plena operació d’extracció del call i, com que no té efectiu, i no és possible pagar amb targeta, es veu forçada a sortir del pis. Les presses fan que es deixi les claus, i que acabi compartint el menú per dos amb el repartidor al replà de l’escala. Aquest, li farà recordar que res no és tan senzill, que la cultura a la nostra illa és el sector més precari, i que s’ha d’acceptar cada situació que et presenta la vida.
Carme accepta que necessita repensar el seu concepte de forn, i accedeix a una de les idees que li ha proposat Joan Rius. Faran activitats el vespre, i la primera, serà la visita d’un mag. La vetlada resulta ser ruïnosa, i Carme n’està totalment decebuda. En arribar a casa, troben que Lluís, per compensar les molèsties que genera diàriament a la parella, ha fet un sopar boníssim. Això resulta ser el detonant d’una situació que ja no podia durar més.
