Illes Balears
"Rússia considera que el més important que ha fet mai és guanyar una guerra". L'excorresponsal a Moscou i enviat especial a Ucraïna presenta el seu llibre a la Fira del Llibre de Palma
05/06/2022
17
Escoltau l’entrevista sencera a Manel Alías a IB3 Ràdio
El periodista Manel Alías (Berga, 1977) ha estat de 2015 a 2021 corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou. Més recentment, l’han enviat a la guerra a Ucraïna, però també ha tornat a fer cròniques des de Rússia, des d’on ha demostrat que allà, part de la població desaprova la invasió. “Putin no és Rússia”, diu. Aquesta és també una de les idees clau del seu llibre, Rússia, l’escenari més gran del món, publicat per Ara Llibres. Aquesta setmana l’ha presentat a la Fira del Llibre de Palma. Alías ha explicat a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio com ha estat l’experiència d’haver informat del conflicte des d’Ucraïna i també des de Rússia.
-Els primers anys després de la caiguda de la Unió Soviètica són molt caòtics per Rússia, just coincidint amb l’arribada de noves llibertats. Creis que aquell record fa que part de la població sigui favorable al president Vladímir Putin?
Aquells anys, molta gent veu que els estalvis que tenia desapareixen. Hi ha persones, per exemple, que veuen com els diners que s’havien estalviat per comprar-se un cotxe, se’ls poden gastar en just un sol dia al supermercat. A més, hi ha la sensació que les empreses que abans eren de tothom ara són de quatre. També tenen por de sortir al carrer, perquè hi ha màfies, tirotejos… La sensació és que el Kremlin i Putin diuen: “Voleu democràcia? Doncs la democràcia és això!”. Hi ha com un pacte no escrit que diu: “Deixeu de demanar determinades coses i jo us garanteixo seguretat”. Els pensionistes tenen una pensió miserable a Rússia, però saben que al proper mes la tornaran a cobrar. I pensen: “Jo ja sé que és una misèria, la pensió, però amb Putin sé que la tinc segura”.
-Heu cobert la guerra des dels dos bàndols, i pel mes d’abril vàreu tornar a Rússia, des d’on mostràreu la diversitat d’opinions. Com va ser aquella experiència?
La majoria de mitjans, un cop esclata el conflicte, envien els periodistes a Ucraïna. En part, és perquè Rússia ara no dona acreditacions als periodistes. De manera que em vaig trobar en una posició privilegiada, que era la del periodisme independent, des del sector rus. La majoria de periodistes que arribaven al front des de la part russa formaven part de l’aparell de propaganda. Des d’allà he intentat cobrir el conflicte de manera independent. D’una banda, he pogut explicat el que fa l’exèrcit rus, que no és el que explica el Kremlin. He comprovat com ataquen zones civils. Però també he pogut comprovar com la població de Donetsk i Lugansk, on hi ha prorussos, pateixen les conseqüències de la guerra des del 2014, i qui els bombardeja, en aquest cas, és l’exèrcit ucraïnès. A aquests ja els anava bé que Putin fes alguna cosa grossa per veure si sortien d’aquest carreró sense sortida.
-Com ha canviat des del 2015 el Donbass, quan hi anàreu de tot d’una que començàreu a fer feina de corresponsal a Rússia?
El dia en què va començar la guerra, jo vaig aconseguir-hi entrar. Hi havia un corresponsal a Kíiv, i jo a Donetsk. I allà no sonava ni la sirena ni res, i quan bombardejaven, hi havia moltes de persones que ni s’immutaven, de tan avesades com estaven. Hi ha persones que, sentint el so dels míssils, saben on caurà. És com si desenvolupessin un sisè sentit. I et diuen “no pateixis per aquest, no caurà aquí”. Per desgràcia, a la guerra, t’hi acabes acostumant.
-Han estat molt reconegudes les cròniques fetes des de la part russa del front, on heu estat dels pocs mitjans occidentals. Així i tot, reivindicau que no vos agrada, la guerra.
Cada cop que hi torno la trobo, primer, una barbaritat, però a més a més em costa molt d’entendre que hàgim arribat a aquest límit, no hi puc veure cap explicació. De tota manera acabes treballant, perquè el periodisme és el mateix a tot arreu, tant és una notícia sobre aquest carrer com una notícia a la guerra. El que canvia són les condicions de treball. Impacta molt. Moltíssim. I per exemple, allò que he vist l’última vegada que vaig estar a Mariúpol, crec que no ho superaré mai, i no ho vull superar. Mai havia imaginat un escenari en què encara s’hi combat, però la gent continua atrapada a dintre. Desenes de milers de persones atrapades a dintre que tenien una vida normal feia un mes i mig i que ara són homeless. Circulant pel carrer buscant trossos de llenya per cuinar a casa.
Manel Alías, durant la presentació del seu llibre a la Fira del Llibre de Palma.
-Molts lectors expliquen que el llibre, tot i que el vau escriure i publicar abans de l’inici de la guerra, ajuda a entendre el conflicte.
El llibre és producte de set anys vivint allà bastant intensos i no hi descric un moment puntual, sinó que intento descriure com és la Rússia d’avui. I una idea bàsica al Kremlin és alimentar el patriotisme amb la idea de la guerra. És fonamental. És un país que considera que el més important que ha fet mai és guanyar una guerra, la Segona Guerra Mundial: “El feixisme, el nazisme, ens ve a atacar i nosaltres responem tan heroicament que guanyem”. Ara bé, amb 27 milions de morts a l’URSS. És una victòria molt dolorosa. Ara van alimentant la idea que han d’estar tan o ben armats perquè, d’enemics, en segueixen tenint.
-Com va ser el procés de gestació del llibre?
El què em va impulsar a escriure’l és el fet que, anés on anés a Rússia, si investigava una mica, hi veia històries fascinants, interessantíssimes, i que no podia explicar als Telenotícies o als butlletins perquè no eren notícia. Però a mi em semblaven més interessants que allò que explicàvem, i fins i tot més útils per conèixer Rússia. Perquè Putin no és Rússia. El llibre recull les històries més interessants i curioses que m’han passat aquests set anys de vides que ajudin a entendre el país. Perquè em feia mal que es perdessin.
-Com veis el futur d’Ucraïna?
A curt termini, molt complicat, perquè malgrat el xoc, el país ve d’una fase d’eufòria per una reacció de resistència millor del que s’esperava i per l’onada de solidaritat mundial. Però, si ens fixem en el mapa, encara que més lent de què estava previst, Rússia va avançant. Per tant, ara entrem en una fase de la guerra difícil. Jo crec que Rússia ho allargarà com a mínim fins a l’hivern, un primer hivern amb fred i amb guerra en què aquesta onada d’entusiasme pot anar flaquejant.
-I el futur de Rússia?
Putin, i això passa amb les dictadures, té a favor seu el temps. Ell és un bloc a l’hora de prendre decisions. I, en canvi, la Unió Europea, a l’hora de decidir sancions, ho ha de fer per unanimitat. Això Putin ho sap i ho jugarà. Ara bé, a la llarga, jo crec que això acabarà debilitant la Rússia de Putin i que en el futur veurem una altra Rússia. Crec que aquesta acció bèl·lica tan arriscada li acabarà passant factura i espero que els russos hauran pres nota, que cal un canvi cap a més democràcia. Hi ha una teoria, promoguda pel mateix poder rus, que considera que Rússia només la pot governar un dictador. Perquè és molt gran, molt complexa, amb unes fronteres molt complicades… Jo no hi estic d’acord.
05/06/2022
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista
