Massificació i accidents entre Formentera i Eivissa: regulació de velocitat o interessos comercials?

Salvament Marítim obre el debat de reduir la velocitat i els ecologistes parlen de desastre ambiental

Massificació i accidents? A més vaixells, més pressió sobre el territori i més possibilitats d’accidents? S’hauria de regular? De quina manera? Després del vuitè accident greu en el canal que uneix Formentera i Eivissa, un dels punts negres de la Mediterrània, el Cap de Salvament Marítim, Miguel Félix Chicón, assegura a l’Informatiu Matí d’IB3 Notícies que caldria regular la velocitat dels vaixells que creuen zona del Pas des Freus: “Pensem que hauria de regular-se i reduir-se la velocitat. Pot ser, però, aniria contra els insteressos comercials de les empreses i la nàutica recreativa. S’hauria de decidir a través d’una comissió el que més interessa. I efectivament, una reducció de velocitat és allò que impedeix o baixa les possibilitats d’accidents”. De fet, divendres passat, tant l’equip de Govern com l’oposició també varen demanar una regulació marítima per tal de garantir-ne la seguretat marítima i la sostenibilitat.

Dissabte vespre el xoc d’un ferri de FRC contra un dels illots des Malvins va acabar amb 19 dels 35 passatgers ferits, quatre dels quals romanen encara ingressats. També un infant de 10 anys que va haver de ser traslladat a l’UCI de Son Espases, on està estable dins la gravetat.

En aquest cas, “la nau viatjava a 32 nusos i mig, una velocitat elevada per al tipus d’embarcació i pel punt on es trobava, però que complia amb tota la legalitat”, assegura a IB3 Notícies el Cap de Salvament Marítim, Miguel Félix Chicón.

El fet és que actualment, només les cinc companyies que ofereixen aquesta ruta creuen el Pas des Freus unes 160 vegades cada dia, almenys 78 trajectes Eivissa- Formentera i 77 de Formentera-Eivissa. A l’estiu, hi ha almenys dos ferris simultanis cada 30 minuts. Més els que fan la ruta Illes Balears- València i Dénia. Ferris que comparteixen aquest tros de mar amb milers d’embarcacions privades arribades d’arreu del món: súper iots, llanxes neumàtiques i llaüts. El resultat? Les imatges de dron de la costa de Formentera que acompanyen aquest text: centenars i centenars d’embarcacions a la costa i la platja d’Illetes, dins el Parc Natural de Ses Salines, el darrer cap de setmana d’agost. Caòtic trànsit marítim.

S’estima que en temporada alta hi ha fins a 2.500 moviments marítims al dia dins la reserva dels Freus, segons el darrer registre disponible del Parc Natural de ses Salines. Això és un consum de 3.000 tones d’hidrocarburs, l’equivalent a tots els cotxes que circulen per Formentera en tot un any. El 90% del consum està originat per embarcacions de lleure. Segons dades de l’APB, passen per aquí més d’un milió de passatgers anuals.

En aquest sentit, Neus Prats, sotspresidenta de l’entitat ecologista GEN-GOB creu que manca control. “Quan poses més gent sense cap tipus de preparació dins aquesta quantitat de saturació, amb la quantitat de gent bussejant, la quantitat d’embarcacions que hi ha i la quantitat d’alcohol que es consumeix a les embarcacions, a una banda sobresaturada de trànsit, un desastre tot. No es té consciència. I és qüestió de temps que provoquin algun mort”.

Tot això passa mentre el primer semestre d’enguany, les matriculacions d’embarcacions noves han augmentat un 22% a les Balears, respecte del mateix període de l’any passat. Un augment, sobretot en les embarcacions més petites, que s’ha vist accentuat la primera meitat de l’any, però, segons l’Associació d’Empreses Nàutiques a les Illes (AENIB), s’acabarà regulant a final d’any amb un creixement d’entre el 8 i el 10%, que és l’habitual de cada any.

Vuit accidents entre Eivissa i Formentera des del 2007