X

Màxim històric del consum de fàrmacs per l’ansietat i l’insomni

Gairebé una de cada quatre persones d'entre 15 i 54 anys declara haver-ne pres els darrers 12 mesos

12/01/2023

Màxim històric del consum de fàrmacs per l’ansietat i l’insomni

Foto: Europa Press

25

El consum d’hipnosedants, fàrmacs que s’administren per l’ansietat i l’insomni, ha arribat a màxims històrics a l’estat espanyol amb prop de 713 mil persones que s’iniciaren en el consum el 2022, segons la darrera enquesta sobre Alcohol i Drogues a Espanya del Ministeri de Sanitat.

Són les dones, les que més: gairebé una de cada quatre dones d’entre 55 i 64 anys (24%) els han pres els darrers 12 mesos. Igualment entre els joves, un 23% de la població entre 15 i 54 anys assegura haver-ho fet, amb o sense recepta (medicaments com l’Orfidal o el Lexatin es poden comprar fàcilment a pàgines web sense necessitat que el metge els recepti).

Hi ha qui sosté que el tràfic de medicaments el segon en moviment de doblers al món, per darrere dels de les armes. “Es mou una quantitat impressionant de doblers”, diu el president del Col·legi de Farmacèutics de les Illes, Antoni Real, que recorda que aquests productes farmacèutics que circulen per aquests canals irregulars no compleixen els requisits legals per a un consum segur, en declaracions al programa ‘Entre avui i demà’ d’IB3 Ràdio.

No són fàrmacs de farmaciola per tractar “una simptomatologia menor”, reivindica la farmacèutica, Rosa García, que demana no consumir hipnosedants fora de la prescripció mèdica que hagi identificat “una patologia o simptomatologia a tractar”.

Fa 17 anys, només el 8% de ciutadans digué que havien recorregut a aquest producte de farmàcia.

Salut mental i personal sanitari

Amb motiu de la commemoració demà del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, el Sindicat de Tècnics d’Infermeria (SAE pel seu nom en castellà) ha emès una nota de reivindicació de la importància de vetllar per la seguretat dels professionals, quant a les agressions “verbals i físiques” de pacients per garantir la seva salut mental.

“Ansietat, estrès, por i depressió són algunes de les conseqüències de la frustració i l’angoixa que genera en un treballador ser agredit quan està vetllant per la cura i el benestar del pacient”, assenyala el col·lectiu. “Malgrat les actuacions implementades, el problema no deixa de créixer: durant el primer semestre de 2022, el número d’agressions a professionals sanitaris va augmentar el 128%“, s’afegeix.

SAE reclama mesures de seguretat “més contundents” i que tots els professionals comuniquin que han estat agredits, una situació que atribueixen a “la violència i tensió” que genera entre els usuaris i els seus familiars “la incertesa i desconsol” que se genera en l’àmbit sanitari.

 

12/01/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT