Polèmica a la World Travel Market pels preus turístics d’Eivissa

meteorologia

Medicane, els huracans de la Mediterrània

Els medicanes es formen a la tardor quan la Mediterrània conserva encara la calidesa de l’estiu  i ja comencen a arribar les primeres entrades fredes del nord


Aquesta setmana és notícia una borrasca mediterrània que ha deixat més de 500 mm a diverses localitats de Catània, provocant nombres inundacions i fins hi tot la mort de dues persones. Ahir el cicló va adquirir certes característiques tropicals que s’associen a la formació d’un medicane. Els serveis meteorològics italians han batiat aquest cicló sota el nom d’Apollo.
Aquest divendres 29 ja tenim acumulacions per damunt dels 100 mm a diversos observatoris de l’est de Sicília, abans de les 8:00 am. Es preveuen unes hores molt complicades.
Aquesta setmana en previsió de la possible formació d’aquest cicló i davant la publicació d’un article fa unes setmanes al Butlletí de l’Associació Americana de Meteorologia que determinava que el setembre de 2020 es va formar l’equivalent a un huracà de categoria 2 al voltant de les Illes Jòniques, hem parlat amb en Romualdo Romero, Catedràtic de Física de la UIB, perquè ens expliqui exactament que és això d’un Medicane.

Medicanes, els huracans de la Mediterrània

Un medicane és un sistema meteorològic de baixa pressió que es forma a la Mediterrània i que assoleix en la seva maduresa característiques pròpies de latituds tropicals, similars a les observades en els huracans o ciclons. D’aquí el seu nom, un acrònim en angles, resultat de combinar mediterranean i hurricane. Encara que no tots tenen conseqüències desastroses són sempre sistemes potencialment perillosos i de risc per a la població exposada degut a la pluja torrencial, el vent intens i la situació costanera alterada. Són en definitiva, en paraules de Romualdo Romero, catedràtic de meteorologia a la Universitat de les Illes Balears, «un tipus poc freqüent i molt especial de cicló mediterrani».

A l’estil tropical

Segons Romero són pertorbacions atmosfèriques petites, molt simètriques i que poden arribar a presentar, en imatges de satèl·lit, un ull central a l’estil de les depressions tropicals. L’ull es situa sempre al centre de la baixa, envoltat d’una paret de niguls convectius de gran desenvolupament vertical que gira entorn seu en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Tot i que en realitat no solen assolir la intensitat ni l’estructura pròpia d’un huracà sí que n’agafa similituds. A l’estil de les pertorbacions tropicals, l’entorn de niguls de tempesta resulta fonamental per entendre la dinàmica d’un medicane. Les tempestes organitzades alliberen a l’atmosfera una quantitat important de calor latent fins al punt d’aconseguir desenvolupar un nucli càlid en el bessó del medicane, un fet característic dels ciclons tropicals. Per contra, les borrasques pròpies de les latituds mitjanes presenten línies de front i un intercanvi de masses d’aire, sovint amb nucli fred.

L’aigua càlida de la Mediterrània, el seu combustible

A diferència dels ciclons tropicals els medicanes es formen a la tardor quan la Mediterrània conserva encara la calidesa de l’estiu i, al mateix temps, comencen a arribar les primeres entrades fredes del nord. El precursor en altura sol ser una baixa aïllada, coneguda actualment com a DANA, que queda aïllada
damunt en un entorn marí d’aigua relativament càlida. La mar càlida no genera tempestes per sí mateixa del no res, de la mateixa manera que una baixa aïllada tampoc deixa precipitacions torrencials a l’hivern quan la mar és freda. És la combinació d’aquests factors en el moment oportú allò que crea un entorn favorable. Unes condicions ideals que, per altra banda, són
relativament freqüents a la tardor. Tot i això, els medicanes són escassos. La clau, segons Romero, són les particularitats a escala local: «són necessàries unes circumstàncies especials que es donen a microescala».

Un autèntic huracà?

Entre el 15 i el 21 de setembre de 2020 un medicane anomenat Ianos es desenvolupava sobre la Mar Jònica amb una intensitat inusual i afectava Grècia de manera catastròfica. Per primera vegada, segons un article https://journals.ametsoc.org/view/journals/bams/aop/BAMS-D-20-0274.1/BAMS-D-20-0274.1.xml  publicat al butlletí de l’Asociació Americana de Meteorologia (AMSO), un medicane assolia realment la força i la categoria d’un huracà. Amb vent sostingut de 158 km/h i puntes properes als 200 km/h Ianos és el medicane més intens registrat fins ara, unes dades que segons l’escala Saffir-Simpson el comparen a un huracà de categoria dos.

Més intensos en el futur

És Ianos una mostra més del clima que està per venir?. L’increment de la temperatura global ha modificat els diferents elements del sistema climàtic arreu del món, la Mediterrània no és una excepció. Hi ha estudis https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2018GL081253 que vinculen el canvi climàtic amb la intensitat dels medicanes. Entre ells, el propi Romero https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/jgrd.50475 qui assegura que el canvi climàtic afecta les condicions de formació dels medicanes. En les pròximes dècades s’espera una «dismució de la presència de borrasques en altura sobre la nostra zona però, en canvi, un mediterrani més calent». Això dibuixa un escenari en que «el nombre de medicanes no canvia significativament, fins i tot disminueix entre un 5-10%, però la probabilitat de medicanes de gran intensitat augmenta de manera important». En definitiva, augmentarà el seu potencial i, per tant, la seva capacitat destructiva.

Balears, la segona àrea més propensa a la seva formació

Els medicanes poden aparèixer arreu de la Mediterrània però hi ha àrees preferents, afirma Romero: «la principal àrea de formació és al sud d’Itàlia i la Mar Jònica, amb una segona zona de gran activitat situada entre les Balears, Còrsega i Sardenya». No en va, la Mediterrània occidental és una de les àrees de ciclogènesi més importants de tot el món. La majoria solen ser baixes orogràfiques, formades a sotavent dels relleus que l’envolten. Però de manera ocasional i en les cirmustàncies adequades poden evolucionar i desenvolupar un nucli càlid i assolir les característiques tropicals pròpies d’un medicane.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Cap de setmana previsiblement rècord en temperatures

Diumenge serà el dia més càlid, ja que els termòmetres poden marcar els 37ºC a l'interior de Mallorca

Espectacle astronòmic: l’eclipsi de la lluna plena de maig des del puig de Randa

Les càmeres del programa 'Méteo, Temps i Natura' l'han pogut enregistrar a les 4.28 de la matinada

Calor: el titular meteorològic de la setmana

El sol serà el gran protagonista a tot el territori i es registraran màximes que poden superar els 32 ºC

Primer cap de setmana pràcticament estival a les Illes

S'arribarà als 30ºC en alguns punts de l'interior de Mallorca, mentre que a la resta la temperatura oscil·larà entre els 24ºC i els 27ºC