Dijous, 01 de gener de 2026
Illes Balears
Més de 7.300 migrants arriben a les Illes Balears aquest 2025, un rècord històric pel creixement de la ruta algeriana
Fins a 63 cossos han estat recuperats per les forces de seguretat a la mar o a diferents punts de la costa de l'arxipèlag enguany
01/01/2026
Isaac Buj / Europa Press
38Més de 7.300 migrants han arribat enguany a les costes de les Balears a bord d’unes 400 barques, assolint així el rècord històric tant de persones arribades com de desaparegudes a la ruta algeriana, que s’estima en més d’un miler. El nombre de migrants arribats el 2025 (7.321) és un 24,5% superior al registrat l’any anterior. Per illes, durant l’any han arribat 2.683 persones a Formentera; 482 a Eivissa; 4.029 a Mallorca, i 11 a Menorca.
Els qui arriben en pastera a l’arxipèlag ho fan per la ruta algeriana, que uneix el nord d’Algèria amb el Llevant peninsular i les Balears, i que ha mantingut una activitat constant al llarg de tot l’any. Segons l’informe anual Monitoreo del derecho a la vida de Caminando Fronteras, aquesta ruta s’ha consolidat com el pas migratori més transitat cap a Espanya, superant la ruta atlàntica cap a Canàries i els trajectes des del nord del Marroc.
La professora de Dret Internacional i directora de l’Observatori de Migracions en el Mediterrani de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Margalida Capellà, explica que l’augment d’aquestes arribades a les Illes es deu a la intensificació dels controls en les sortides cap a altres rutes, en concret, cap a Canàries. Això provoca, assenyala Capellà en declaracions a Europa Press, que se cerquin rutes alternatives per arribar a Europa, entre elles, la ruta algeriana cap a les Illes. Segons la seva opinió, els migrants continuaran arribant el 2026 a través d’aquesta ruta a l’arxipèlag, ja que moltes persones “seguiran sortint intentant arribar a Europa” i “si no ho fan cap a Canàries, serà cap a les Balears”.
Ver esta publicación en Instagram
Augment de les arribades irregulars a les Balears en contrast amb la tendència estatal
L’increment de les arribades irregulars de migrants a les Balears contrasta amb la tendència decreixent al conjunt d’Espanya, on s’han registrat un total de 35.935 arribades de migrants en situació irregular per via marítima i terrestre, un 40,4% menys que el 2024.
Canvi en el perfil dels migrants
L’informe de Caminando Fronteras assenyala un canvi en el perfil dels migrants que transiten per la ruta algeriana, que han passat de ser eminentment algerians a registrar un augment “vertiginós” de persones procedents de Somàlia, Sudan i Sudan del Sud. Segons explica Capellà, aquest canvi de perfil ha suposat també un nou repte, ja que fins a finals de 2024 la majoria dels migrants eren d’Algèria, als quals no se’ls reconeixia l’estatut de sol·licitants d’asil, mentre que als procedents de l’àrea subsahariana sí, i en conseqüència, l’assistència humanitària que se’ls brinda s’ha hagut d’adaptar. Aquestes persones, exposa la directora de l’Observatori, són potencials sol·licitants d’asil i entren dins el programa del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions que gestiona Creu Roja. En el cas de les Balears, el sistema d’acollida humanitària no estava adaptat a aquest volum de persones, cosa que va provocar una situació “crítica” durant l’estiu. No obstant això, aquest problema s’ha “solucionat” amb la instal·lació de mòduls d’atenció i acollida temporal de migrants en trànsit al moll de Botafoc (Eivissa), a la Savina (Formentera) i al port de Palma.
Ver esta publicación en Instagram
Centenars de desapareguts a la ruta cap a les Balears
L’observatori de drets humans de Caminando Fronteras ha documentat 1.037 víctimes en 121 tragèdies marítimes a la ruta algeriana —el 70% del total a Espanya—, de les quals 47 corresponen a embarcacions desaparegudes en la seva totalitat. Segons l’ONG, s’ha confirmat la tendència del desplaçament cap a la part “més perillosa” de la ruta, la que té destinació a les Balears, sobretot Eivissa i Formentera. L’organització ha detectat sortides de pasteres des de punts de la regió oriental d’Algèria que, tot i que tradicionalment es dirigien cap al Mediterrani central, ara han virat el rumb per intentar arribar a les Pitiüses. Aquestes desaparicions s’han traduït en un augment notable de cossos sense vida trobats a la costa de l’arxipèlag balear, cosa que, apunta Caminando Fronteras, permet inferir que alguns dels naufragis es produïren relativament a prop del litoral.
En tot el 2025 han estat 63 els cossos sense vida recuperats per les forces i cossos de seguretat de l’Estat en aigües pròximes a les Balears o a les seves costes, el darrer dilluns passat prop de Cala Millor. La xifra fou detallada pel delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, en una roda de premsa dilluns, en què assenyalà que els serveis d’emergències reben telefonades de coneguts dels migrants dies després de la seva sortida des del punt d’origen i és quan s’activen els mitjans per trobar-los, com els de Salvament Marítim o Frontex.
Ver esta publicación en Instagram
Menors i manca de recursos
La directora de l’Observatori de Migracions en el Mediterrani subratlla que la gestió de la migració en general exigeix cooperació i coordinació institucional i, remarca, en el cas de les arribades de pasteres en què viatgen dones i menors, “la cooperació és bàsica”. Precisament, el Govern ha identificat una elevada vulnerabilitat entre els migrants que arriben en pastera a les Balears, amb una presència significativa de dones i menors procedents de zones de conflicte armat.
Segons exposà la secretària d’Estat de Migracions, Pilar Cancela, en una entrevista a Europa Press, aquesta situació requereix una atenció diferenciada. Els menors migrants no acompanyats que arriben a Espanya han acaparat especialment l’atenció durant el 2025, ja que després del bloqueig i la tensió entre administracions, l’any ha quedat marcat per l’acord que permeté establir un sistema de repartiment entre comunitats autònomes.
Aquesta problemàtica ha enfrontat el Govern de les Illes Balears, els consells insulars i l’Executiu central i ha arribat als tribunals amb la interposició de diversos recursos. Les Balears ha basat sempre la seva resposta en la manca de capacitat de les institucions competents en la matèria. En aquest sentit, Capellà apunta també a la manca de recursos, tant econòmics com humans, per acollir i atendre els menors a l’arxipèlag. No obstant això, considera que “sobretot és necessària la voluntat política”. “Si des del primer moment ja es diu que no es poden atendre, el resultat és aquesta tensió política”, subratlla, per després afegir que ni les institucions autonòmiques ni l’estatal “estaven preparades” en l’àmbit de recursos ni d’infraestructures en aquest sentit. Al seu criteri, la resposta institucional implica adaptar l’estructura per atendre i acollir, així com per augmentar els recursos personals de Salvament Marítim, atenció humanitària i mèdica i d’assistència lletrada. Igualment, Capellà considera necessari “mentalitzar-se” que les Balears és una ruta migratòria de trànsit, enguany per a més de 7.000 persones, però també que és un destí per a moltes persones estrangeres que venen a treballar. “Ens hem de mentalitzar que aquest canvi dels darrers anys ja és una realitat”, afegeix.
Així, incideix que la majoria de les persones que es troben en situació irregular a les Balears, i també a Espanya, han entrat de manera legal pels aeroports. Per això, ha rebutjat “la imatge que hi ha una invasió des d’Àfrica”, argumentant que les persones que travessen la mar en pastera són una mínima part de les migracions en conjunt. Davant el debat públic generat per l’augment d’arribades, Capellà adverteix del risc que suposa que certs grups “a més de manipular les dades estiguin fent un discurs d’incitació a l’odi” que, reclama, és necessari contrarestar des de les institucions públiques.
Notícies relacionades >
Comentaris:
(*) Camps obligatorisUna parròquia de Palma acull famílies que han quedat sense sostre
Quasi 50 persones viuen a un recinte de la Mare de Déu de Montserrat del Rafal
Desallotgen un edifici de sa Coma, a Mallorca, per un incendi al soterrani
23 persones ateses, amb 4 ferits lleus, que han acabat a l'Hospital de Manacor
Una nina anomenada Olivia, primer nadó nascut a les Balears el 2026
A les 5.53 hores ha nascut a Can Misses el primer nadó de les Pitiüses, Marwa Udari Checa
Localitzat l’home desaparegut a Palma des de la nit de Nadal
Li varen perdre la pista per la zona de s'Aranjassa. Era de necessitat urgent trobar-lo, ja que necessitava medicació
