L’Hospital Psiquiàtric de Palma té més de cent anys d’història, amb èpoques fosques quan rere els seus murs s’hi tancaven dissidents polítics, ‘infeliços privats de raó’ i persones amb discapacitat. Lluny queden aquelles pràctiques, però l’estigma encara persegueix els pacients. Ho té molt present Antònia Ferrer, qui va ingressar cinc vegades al Psiquiàtric, la darrera fa 25 anys: “Passes de llis per davant aquest edifici, com si no hi fos. No està ben vist i la gent que és allà dins no és com l’altra gent. Així et sents”. Avui Antònia viu sola, treballa a l’Administració i conviu amb el trastorn de salut mental.
També el Psiquiàtric ha canviat en les darreres dècades. De tenir-hi mil pacients ingressats als anys seixanta als poc més d’una setantena en l’actualitat. Una transformació que explica el director de la institució, Rainer Oberguggenberger: “Antigament, era un hospital residencial on molts pacients vivien aquí com a residència habitual. Ara molts poden fer les seves vides en la comunitat. Això és un progrés molt important.” En aquesta línia, el Govern ha iniciat les obres del denominat Parc Sanitari de Bons Aires en el recinte del Psiquiàtric, que estarà obert a la ciutadania. “La malaltia mental, que sempre ha estat la gran desconeguda, l’hem tancada, li hem posat murs i hem decidit no parlar-ne”, apunta el coordinador de Salut Mental del Govern, Oriol Lafau. Ara s’esbuquen murs i s’acosten realitats. Una situació que viuen amb incertesa alguns treballadors de l’hospital, com la infermera Evelyn Nicoleno: “Els murs, l’estigma, són més coses que un parc bonic. No ens hem sentit escoltats.”
