Mina i Yacing, la història d’un viatge sense papers des d’Algèria per tractar la malaltia del fill

"Molts de patrons no volien assumir la responsabilitat de viatjar amb ell, fins que en vaig trobar un que va dir 'd'acord, el durem humanitàriament entre tots' i només em va cobrar 2.000 euros a mi"

Aquesta és la història de vida de Mina Abdelli i el seu fill Yacing, que pateix una discapacitat. Varen decidir partir d’Algèria per trobar un tractament adequat per a ell. Mina ho va decidir el 2017 quan “el meu fill va patir un problema greu al maluc i els metges em van dir que es podria tractar a Espanya”. La mare va sol·licitar el visat per l’entrada a territori espanyol, però dues vegades va rebre la negativa com a resposta. Llavors va optar per traslladar-se sense papers, però la pandèmia va frenar els seus plans i va haver d’esperar a l’aixecament del confinament al seu país.

Mina conta que es va posar en contacte amb un veïnat seu, que va arribar a Espanya de manera irregular, i van començar a planificar el trajecte i a comprar els materials per a l’embarcació. Cinc mesos després ja estava tot a punt. Encara que es varen trobar amb un obstacle: l’estat de salut de Yacing. “Molts de patrons no volien assumir la responsabilitat de viatjar amb el meu fill, fins que en vaig trobar un que va dir “d’acord, el durem humanitàriament entre tots’, i només em varen cobrar 2.000 euros”, recorda la dona. Els companys de viatge “foren molt respectuosos i m’ajudaren moltíssim”.

Sense espai a la barca per a la cadira de Yacing

Va arribar el moment d’embarcar i començar la travessa cap a les Illes, però no hi havia espai suficient a l’embarcació per a la cadira de rodes de Yacing, que es va considerar un objecte prescindible i que restava espai a les altres persones. “Era una bona cadira que havia format part de la vida del meu fill i va quedar a la platja”, relata Mina tot rememorant l’hora programada de sortida a les onze de la nit, amb el jove tombat al fons de l’embarcació.

Va quedar allà. A Algèria. 72 hores després varen tocar terra a Formentera. Era l’octubre de 2022. De llavors ençà, mare i fill han estat residint a Mallorca, al centre d’acollida Temporal i Emergència que té la Creu Roja a Palma. Finalment, s’han traslladat a Còrdova, on espera poder integrar-se i començar tractament mèdic.

L’ONG ha detectat un canvi de tendència. A banda de dones i adolescents, l’entitat també destaca l’arribada de famílies al complet i persones amb malalties cròniques. “Normalment, quan hi ha arribades més massives és quan arriba el perfil de migrant en família, quan són arribades més aïllades, acostuma a correspondre’s al jove fadrí que viatja tot sol”, explica Victòria Avellà, directora de Socors i Emergències de Creu Roja.