D’on ve aquest amor per la cuina?

De la meva família, la meva padrina tenia un cafè, ella cuinava, de molt petit ja vaig començar a ajudar, amb 6 o 7 anys ja feia sípies, variats, i amb 12 anys ja era capaç de fer un arròs. He cuinat tota la vida.

Què podem trobar al teu restaurant d’aquest amor per la cuina que tens?

Jo estic molt interessat per la cuina de proximitat amb productes locals. Faig una revisió de la cuina mallorquina real, no de la cuina d’estereotips que trobam per tot i que pareix que repeteixen els plats, no de la que menjaven els nostres padrins, sinó de la que menjam nosaltres d’una forma normal.  

L’any 2009 aconseguiu un sol a la Guía Repsol 2009. Què va suposar per vosaltres?

Els reconeixements sempre són bons perquè te dones compte que estàs en el camí adequat. Moltes vegades aquet ofici te posa moltes barreres, te fa dubtar de si estàs fent les coses bé per això si reps un premi a nivell nacional és interessant a part de que sempre és publicitat i renom.

Ja han passat deu anys des de que vares obrir el teu restaurant a Campos. Encara en queden ganes per continuar deu anys més?

Si, pareix que va ser ahir i ja han passat deu anys. El que té bo aquest ofici és que si t’agrada com més t’hi fiques més te’n dones compte del que te queda per fer. De fet, si una osa m’angoixa és pensar en la manca de temps per poder desenvolupar tot el que un duu dintre o el que un sent.

Què ha passat per en Miquel de fa deu anys i el d’ara?

He madurat, tant a nivell culinari com a nivell personal i he definit  molt bé el que no vull fer. Tenc clar cap a on vull anar. Ara tenc enfocat cap a una nova cuina mallorquina a posar en valor una cuina tradicional, sobretot receptes que son populars, pràcticament vegetarianes, que són equilibrades i que han caigut en l’oblit.

Podem dir que has experimentat amb tu mateix?

Si, si una cosa bona te la cuina és que és com un teixit que toques amb pagesia, toques amb pescadors, amb petits productors i realment de tots ells treus coses i te canvia fins i tot la manera de pensar. Jo estic molt més aferrat a la terra i al que m’envolta ara que no fa deu o dotze anys quan vaig començar amb aquest ofici. Ara se el que no vull fer.