Illes Balears
El febrer de 2020 van acabar condemnant l’autor a cinc anys de llibertat vigilada i a pagar una indemnització de més de set milions d’euros
26/07/2022
28
Són ja 9 anys des de l’incendi forestal més brutal dels registres de les Illes Balears: 18 dies d’una lluita entre la força del foc i el cos de bombers i veïnats. Una lluita que va deixar enrere més de 2.300 hectàrees: el 90% d’aquestes, a Andratx, un 8% a Estellencs i, la resta, a Calvià.
El 26 de juliol de 2013 els bombers van rebre l’alarma d’un foc forestal a sa Coma, a Andratx. Un veí, després d’una torrada, va tirar el caliu a terra i va provocar el que seria l’incendi més devastador que no s’ha registrat mai a les Illes Balears.
“Vaig veure una columna de fum, prima i alta i no imaginava mai la magnitud que va collir. Impossible de controlar”. “Les oliveres centenàries que tenia es varen cremar totes, oliveres precioses, alzines precioses, encara m’emocion. Tot era negre. Vàrem estar menjant negror durant un any. En comptes de ser una muntanya verda, era una muntanya negra”.
Són alguns dels testimonis d’aquell incendi, que recorden com les flames arrasaren el paisatge. No va haver-hi cap ferit, però sí 120 cases calcinades i la pèrdua d’un patrimoni forestal brutal que, de moment, mai no tornarà a florir igual.
Llorenç Suau era el batle d’Andratx. Va ser a l’equador de la legislatura quan va esclatar el foc que li capgiraria els plans de futur. Defineix, dins la mala sort del foc, alguns miracles com el fet que no hi hagués cap ferit o la solidaritat de la ciutadania a l’hora d’ajudar a apaivagar les flames.
Un incendi que va iniciar-se arran d’una negligència. Una equivocació duta a terme, tal dia com avui, 26 de juliol, cap a les 8 del vespre ara fa 9 anys. El febrer de 2020 van acabar condemnant l’autor a cinc anys de llibertat vigilada i a pagar una indemnització de més de set milions d’euros. Les causes accidentals representen més de la meitat dels incendis forestals a les Balears; un 33% són provocats i un 8%, per causes naturals.
Joan Santana és tècnic del servei de gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient. Assegura el procés de reforestació passa per la pèrdua de l’arbrat, l’augment de garriga i la desertificació del terreny. És a dir, que, inevitablement, hi ha pèrdua del patrimoni vegetal de la Serra.
El que s’ha de reformular és com es gestiona aquest espai per afrontar el problema. I molt més ara que es presenten més sovint onades de calor, que són més intenses i llargues. Mallorca ha passat de patir una única onada de calor en els anys 90 a tenir-ne 5 en el darrer trienni. Els incendis, diu Santana, són més recurrents si no tenim cura de l’espai forestal.
Avui es compleixen 9 anys de l’incendi més devastador de les Illes. Un record marcat a foc en la memòria dels andritxols, però també en la de tots els mallorquins. La Serra de Tramuntana va cremar durant 18 dies. Depèn de l’Administració i dels ciutadans reduir les probabilitats que torni a ocórrer, perquè, així com explica Joan Santana, de moment, ja s’encarrega el canvi climàtic d’augmentar-les.
Han passat nou anys des que aquest fet va col·lapsar els informatius locals i els estatals. Avui Espanya, des d’altres punts i per altres motius, continua cremant-se. El risc d’incendi forestal avui és extrem. Ara més que mai no s’han d’oblidar aquells dies en què la Serra es va calar foc.
Un reportatge de Xavier Oliver
L’incendi d’Andratx, escenari d’un estudi pioner de gestió ambiental
Un estudi analitza les causes dels incendis dels darrers 30 anys
Memòria del foc a les Illes Balears
26/07/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
