X

Palma, ciutat de contrastos: el barri més ric multiplica per quatre la renda del més pobre

La fragmentació urbana avança amb casos com el de Nou Llevant i la Soledat

19/11/2023

Palma, ciutat de contrastos: el barri més ric multiplica per quatre la renda del més pobre

61

La renda mitjana neta per llar s’ha incrementat a Palma un 17,6 % entre 2015 i 2021. L’augment, però, ha estat desigual. Així, per exemple, algunes zones de Son Gotleu han crescut gairebé el doble que la mitjana de la ciutat, però així i tot, la diferència entre els barris més rics i els més pobres encara és abismal.

El barri de sa Teulera, actualment en ple procés d’urbanització, va tenir una renda mitjana de 83.017 euros per llar; mentre que Corea, al Camp Redó, en tenia 18.871, més de quatre vegades menys.

El catedràtic de Geografia de la UIB, Jesús M. González, assenyala que “en el cas de Palma existeix, no exactament una fractura però sí una divisió entre l’oest i l’est”. “Si anam al sector de Ponent, hi trobam un eixample més ric, incloent-hi l’antiga ciutat intramurs (el nucli antic), Santa Catalina o els barris de la perifèria de major renda, com Son Vida; l’altre sector inclou, a grans trets, dues grans taques urbanes: l’eixample d’aquell sector que ja durant l’època de Calvet (el 1901) ja va créixer molt lentament, amb moltes deficiències urbanístiques, i ravals com la Soledat, es Hostalets i, evidentment, els polígons d’habitatge, les grans barriaes que es van construir els anys 60″.

González, director de la càtedra d’Estudis Urbans de la UIB alerta que per mesurar la desigualtat no cal tenir en compte únicament l’indicatiu de renda, sinó també altres variables, especialment el preu de l’habitatge.

Un dels principals contrastos que trobam, actualment, a Palma, i que encara no reflecteixen les estadístiques les veim al Nou Llevant on, d’una banda, coincideixen edificis de luxe acabats de construir i que es venen a preus astronòmics i, de l’altra, una de les barriades històricament més desfavorides de la ciutat. La Soledat, precisament, assenyala González, pot ser una de les pròximes víctimes de la gentrificació tal com els darrers anys ho ha estat el de sa Gerreria, antigament conegut com el Barri Xinès. De l’altra banda, barriades obreres construïdes per acollir-hi les primeres grans onades migratòries de meitat del segle passat no milloren l’estatus perquè la població que prospera se’n va.

La disparitat de renda entre barris limítrofs és notable en alguns punts de la ciutat. Un exemple el tenim en el pont que uneix les barriades de Marivent i la Bonanova per damunt de l’autopista d’Andratx. La primera té la meitat de renda mitjana que la segona. Una diferència de 30.000 euros per llar.

Notícies relacionades >

19/11/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT