Illes Balears
Va ser deportat al camp de concentració de Hradischko on va ser assassinat per les SS al crematori d'Stranice, a la capital txeca
11/04/2022
Frederic Marten és el net de l’andritxol Rafel Moyà, emigrat a França els anys 20. Durant la Segona Guerra Mundial va ser deportat, com a enemic polític, al camp de concentració nazi Radisco, a la República Txeca. Aquest dilluns li han retut homenatge a ell i a uns altres sis espanyols que també varen ser assassinats.
77 anys després, l’agost de l’any passat, aconseguiren saber que estava enterrat aquí al crematori Strasnice gràcies a una llista clandestina elaborada per l’administrador del crematori, proper a Praga, qui va amagar i etiquetar les cendres dels cadàvers que els nazis enviaren a incinerar a crematoris civils en els darrers moments de la guerra.
“Gràcies a l’heroisme de Frantiseck Suchi, que era el director del crematori de Praga, vàrem saber 77 anys després que l’urna del nostre padrí havia estat conservada. Va ser com un terratrèmol familiar i emocional perquè ja no teníem esperança de trobar la pista del meu padrí”, explica Frederic Marten.
Fins a Praga també s’hi ha desplaçat una representació del Govern de les Illes i també d’altres comunitats espanyoles. En l’acte d’homenatge, celebrat en el memorial a les víctimes de l’extermini nazi del cementiri-crematori d’Strasnice, han participat familiars dels deportats i l’Ajuntament de Praga.
La llista clandestina de Suchy
Més de 100.000 persones van ser deportades al complex de Flossenbürg i els seus camps annexos (prop de 100 subcamps o komandos) entre 1938 i 1945. El nombre de víctimes mortals es xifra entorn dels 30.000. Entre elles va haver-hi, almenys, 40 persones de nacionalitat espanyola que van ser traslladades al subcamp K-13, en les proximitats del poble de Hradischko, una zona militaritzada que servia de zona d’entrenament per als joves de les SS. Només en Hradischko, els nazis van executar a uns 200 deportats en els dies previs a la seva evacuació, el 26 d’abril de 1945.
Hradischko no era un camp d’extermini, era un camp de treballs forçosos que enviava els cadàvers de les seves víctimes als forns de Flossenbürg, situat a 200 km. Cap al final de la guerra, no obstant això, i degut probablement a l’avanç de les tropes aliades i soviètiques, a la interrupció de les comunicacions per tren i per carretera, i a la voluntat de fer desaparèixer als presoners del camp, els oficials de les SS que governaven Hradischko van accelerar el ritme de l’extermini i van decidir enviar els cadàvers de les seves víctimes al crematori civil de Strasnice.
L’administrador del crematori, Frantisek Suchy, incomplint les ordres nazis i arriscant la seva vida i la de la seva família, enlloc de fer desaparèixer les restes dels cadàvers, va optar per guardar les seves cendres, per separat, en urnes individuals, numerar-les i ocultar-les en el cementiri del crematori. Ell i el seu fill van prendre nota, a més, de la identitat de les víctimes, el seu número de deportat, la data de la seva mort, i la data de la seva cremació.
El mes d’agost passat de 2021, i després de mesos de recerques, Unai Eguia, Antón Gandarias i Antonio Medina localitzen en aquesta llista als 6 deportats espanyols. A ells cal afegir un setè, enterrat a França, que ha estat recentment identificat.
El camp de concentració nazi de Flossenbürg i les seves subcamps annexes van ser alliberats per tropes estatunidenques el 23 d’abril de 1945.
Després de la IIGM (en 1945) una missió de repatriació francesa té notícies d’aquest fet i es descobreixen les urnes amb les cendres del lloc en el qual les havia ocultat Suchy, l’administrador del crematori. En aquest moment, França repatria les cendres dels seus deportats, una mica més de 80, i amb moltes dificultats, intenta retornar-les a les seves famílies.
Les altres urnes no reclamades, entre elles les sis de les set persones homenatjades avui, s’enterren amb honors en el crematori-cementiri de Strasnice, on el govern de l’antiga Txecoslovàquia erigeix un memorial a les víctimes de l’extermini nazi.
Gairebé 80 anys després, les restes dels espanyols descansen en aquest mateix memorial on les autoritats txeques els reten homenatge cada 8 de maig, amb motiu del Dia de la Victòria.
11/04/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
