La temporada que està fent el Mallorca és francament bona. Sense matisos ni punts negres. Vicente Moreno ha aconseguit fer un equip sòlid, equilibrat i competitiu. La seva vàlua dins el grup és inqüestionable i es mereix reconeixement. Però en futbol quan més tens, més vols. Ara ha arribat el moment de donar la triple pirueta i intentar fer la temporada perfecta. És a dir, arribar a les eliminatòries.

En aquest sentit s’ha donat un pas gegantesc guanyant allà a on ningú ho havia fet abans. Per fer això els vermells es col.locaren damunt el verd de l’Estadi de Gran Canària posant pressió, amb talent, a la zona de mitjos. Bon plantejament amb una actitud guanyadora.

Evitar la sortida inicial groga era cabdal i el Mallorca es va aplicar des del principi del encontre. I de quina manera. Un gol inicial, amb una finalització fantàstica de Rafa Mir, posà més dificultat però els vermells varen contestar amb personalitat i equilibri.

Baba i Dani Rodríguez fent feina per a col.lapsar el punt més feble canari. La Unió Esportiva patia sense pilota, tant en transicions com en atacs llargs, i Salva Sevilla va treure galons organitzatius i creatius. La seva pausa i acceleració va ser clau de victòria.

Tots els futbolistes vermells varen guanyar les disputes individuals amb una posició de fortalesa tàctica i també mental. Bona feina a totes les línies. Reina va treure una pilota important, els centrals aplicats al marcatge i les bandes farcides de col.laboració ajudaren a certificar una victòria absolutament merescuda.

Vicente Moreno, amb saviesa d’entrenador, es va encarregar de devallar l’eufòria a la seva roda de premsa. A partir d’ara queda tot un Everest per pujar. La competència serà cruenta i, tal vegada, superior però el Mallorca té al seu costat un arma molt poderosa. Tothom creu amb el seu entrenador.