X

Prohens demana “no ser equidistant” davant l’antisemitisme, en l’acte per les víctimes de l’Holocaust

Per la seva banda, el president de la Comunitat Jueva ha denunciat que darrere de "la mal anomenada causa palestina" es troba "la intenció de destruir Israel i eliminar la població jueva a l'Orient Mitjà"

26/01/2024

Redacció

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha demanat aquest divendres, en un acte commemoratiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que se celebra el 27 de gener, i en el qual s’ha recordat també les víctimes de l’atac terrorista de Hamas el passat 7 d’octubre, “no ser equidistant” davant l’antisemitisme. “Avui dia, lamentablement, arreu del món, també a les Balears, continuem sentint discursos, actituds, proclames que demostren que l’odi contra els jueus continua viu, com un virus que canvia, però que no mor”, ha exposat Prohens, lamentant que “aquesta maldat que tant de dolor i frustració ha causat no ha desaparegut”.

Així, i després de recordar les víctimes de l’Holocaust, Prohens ha reivindicat que, en l’actual context, “no es pot” tampoc “oblidar el que va passar el 7 d’octubre de 2023, quan el grup terrorista Hamas va assassinar 1.200 persones a Israel, la majoria víctimes civils i innocents”. Uns fets que la presidenta ha qualificat d'”infames” i davant els quals, ha considerat, “no es pot, i aquest Govern no vol, ser equidistant”. Amb aquestes paraules, Prohens ha reiterat la seva “més absoluta condemna” a aquests fets per part de l’Executiu.

Per aquest motiu, ha afegit, actes com el d’aquest divendres “han de transcendir el concepte de commemoració, record i bones paraules” per passar a ser “un acte de compromís i reafirmació respecte a la dignitat i els drets més elementals de les persones”; així com d'”expressió de rebuig i condemna de tota forma d’acte de terrorisme, deshumanització i antisemitisme en totes les seves formes”. En definitiva, un acte de “reconeixement del sofriment del poble jueu” perquè “tot odi i exclusió ha de ser combatut des de les institucions”, però també “des de la societat civil”. En aquest sentit, la presidenta ha considerat que fan falta “historiadors, pensadors, filòsofs, que difonguin la història i el llegat del poble jueu i que combatin, amb valentia, els discursos antisemites, cada vegada més creixent”. “És del tot necessari que nins i joves coneguin el negre capítol que representa l’Holocaust, per a entendre-ho amb les seves causes i conseqüències i que mai més no torni a passar”, ha manifestat.

Així mateix, ha advocat per dur a terme un “exercici de reparació”. “Una de les primeres iniciatives aprovades en el Parlament, aquesta legislatura, de manera unànime, va ser el reconeixement de la marginació i discriminació històrica patida pels descendents dels jueus conversos, els anomenats ‘xuetes'”. “Que el record dels sis milions de morts en l’Holocaust sigui com un martell sobre les nostres consciències, perquè pot tornar a passar, i només la voluntat de tots serà capaç d’evitar-ho”, ha tancat el seu discurs Prohens.

Per part seva, el president de la Comunitat Jueva de Balears, Ari Molina, ha recordat les víctimes de l’Holocaust, un període en el qual 6 milions de jueus van ser assassinats. Tot apuntant que ell pensava que “per a les víctimes no hi ha res pitjor que el silenci” però, després del 7 d’octubre, ha descobert que “hi ha alguna cosa pitjor, l’escarn d’acusar-los a ells i, per extensió, a tots els jueus de ser autors dels brutals crims dels quals som víctimes”. “Aquesta inversió del subjecte passiu té la fi de causar el major mal possible i fer fallida en la moral de tot un poble, fonamentant-se en una ferida mai tancada. Es tracta de deslegitimar l’oponent, l’enemic. Aquesta és la major expressió d’antisemitisme que podem comprovar avui en la nostra societat”, ha lamentat Molina, remarcant que “genocidi i apartheid tenen clares i definides les línies. Són termes que han estat prostituïts per aquesta espècie d’internacional totalitària que està omplint les ciutats de mig món”.

Amb tot, el president de la Comunitat Jueva de Balears ha denunciat que després de l’anomenada ‘causa palestina’ “està la intenció de destruir Israel i eliminar la població jueva a l’Orient Mitjà”. “Quan en les manifestacions llegim en pancartes que ‘Des del riu fins a la mar, Palestina llibertat’, veiem una descarada incitació al genocidi”, ha advertit i ha conclòs amb un missatge de “mínima esperança”, demanant “l’alliberament dels segrestats el 7 d’octubre de 2023” i “amb la mateixa fermesa, que Hamàs alliberi els palestins que utilitza com a escuts humans i moneda de canvi”.

Després de les paraules de la presidenta del Govern i del president de la Comunitat Jueva a Balears, s’ha donat pas a un acte simbòlic d’encesa de sis espelmes en record de les víctimes de l’Holocaust –una per cada milió de morts–, i una setena espelma per les víctimes del 7 d’octubre i pel retorn dels ostatges. Tot seguit, s’ha fet un minut de silenci i, després, el president de la Comunitat Jueva ha llegit una oració en hebreu, que el vicepresident, Miquel Segura, ha traduït al català.

Notícies relacionades >

26/01/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris